Pagesos i sindicats

La mobilització de pagesos i ramaders que va començar ahir a la Cerdanya -i també a d’altres punts de Catalunya- ha posat molt de relleu el que ja ha estat ben visible des que va començar l’actual onada de reivindicació pagesa, que és l’exclusió dels sindicats tradicionals. L’alçament del sector primari s’ha produït de forma espontània, per adhesió a idees posades en comú a través d’un xat i sense cap intermediari. Mentre centenars de tractors sortien a la carretera, els sindicats s’ho miraven estupefactes. Els líders sindicats han de fer una autocrítica molt severa davant d’aquest fenomen. Potser no tots els mobilitzats volen explícitament que els sindicats clàssics en quedin fora, però el fet és que el que hi ha en marxa no compta amb ells. I aquest no és un fet irrellevant. Les organitzacions sindicals han perdut contacte amb el seu sector, però tenen mecanismes de representativitat i presa de decisió que fan possible la negociació amb els governs de forma ordenada i contrastable. Un moviment horitzontal i assembleari animat per la irritació no és el millor entorn per prendre decisions complicades. Donar-li una mica de forma seria prudent.