Quantes ganes de gresca té aquest Baxi Manresa?

La temporada 1983-1984 va ser per oblidar per al Manresa. En la primera edició de l’ACB es va veure desfilar per la capital del Bages sis americans sense poder evitar la pèrdua de la categoria. Entre ells, Dino Gregory, capaç d’empassar-se dotze ous ferrats, un croissant, un cafè i una cassola de faves a la catalana abans d’un partit i protagonista d’algun escàndol nocturn, i Chris Faggi, que és més recordat per l’estat etílic en que es presentava als entrenaments que pel seu rendiment sobre el parquet. Quaranta anys després, a la ciutat hi ha una plantilla que també viu de ressaca, però d’un altre tipus, basquetbolística. El Baxi Manresa s’està acostumant últimament a tenir passi VIP a totes les festes que se celebren. L’equip de Pedro Martínez no se’n perd ni una, és la ventafocs de la lliga, però s’hi presenta amb vestit de gala i amb ganes de veure què passa un cop han sonat les campanades de les dotze. La Copa de Màlaga va ser l’última borratxera (esportiva a la pista i, sí, també alcohòlica al carrer per a més d’un aficionat) i avui mateix sabrem, contra el Múrcia, si la ressaca és aigua passada i si l’equip té encara més ganes de gresca, ganes de play-off.

Queden dotze jornades, un terç de lliga, i, amb l’objectiu de la permanència a la butxaca, es pot somiar en repetir la gesta de fa dues temporades. El talent i la il·lusió, pel que s’ha vist fins ara, hi són, al parquet i a la grada. Però, per aconseguir-ho, no es pot abaixar el ritme imprès en les 22 jornades anteriors. Són 12 victòries (per 10 derrotes) i en faltarien entre 5 i 8 més per assolir les que han estat necessàries en les darreres campanyes per sobreviure a la fase regular. El Baxi és desè i l’important és que no renunciï a les tres victòries que el separen de l’onzè i el dotzè, el Saragossa i el Bilbao, respectivament, mentre es manté entre un grup d’equips aspirants que fa respecte només d’anomenar-los: Baskònia, València, Tenerife, Penya i Múrcia.

Ve la fase més dura. Fa dos anys, en la temporada de la Final Four, Moneke, Bako i companyia eren tercers a la lliga a la jornada 22 amb un balanç de 14 a 8 i, dotze partits després, la classificació per als play-off es va segellar amb el setè lloc (20-14). Deixar-se anar i quedar-se satisfet amb haver arribat fins a Bilbao segur que no forma part de l’ADN de Dani Pérez, Devin Robinson, Pedro Martínez o Xevi Pujol. L’arribada de Mawugbe així ho deixa entreveure. S’aconseguirà el repte, o no, però el que podem estar contents és que ens queden dotze partits per gaudir del bàsquet sense patiment.