El Molí de l’alzina de Castellbell

Centre d’Estudis del Bages i Amics de l’Art Romànic del Bages han visitat recentment les instal·lacions del Molí de l’Alzina de Castellbell, amb la presència dels moliners Rosa Viladoms Alsina i Francesc Mateo que en conserven l’arxiu i patrimoni. Membres d’El Brogit els ajuden en la recuperació d’aquest espai, des del 2017 quan van col·laborar en el mapa de patrimoni de Castellbell i el Vilar, municipi que canvia el nom de Castellvell per Castellbell el 1958. Hi ha molta documentació sobre el molí, que durant 500 anys, ha estat propietat de la família Alsina. Des de l’any passat, mitjançant un conveni amb la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana, un estudiant en pràctiques va documentar les eines del molí. També es va fer un documental de 25 minuts per als visitants. Amb el Ciscu, moliner fins el 1978, vam entrar dins del molí, situat justament en el camí ral de Manresa a Montserrat, on vam apreciar la volta que està feta a l’alçada d’una persona a cavall, l’estable amb el bestiar amb el qual treballaven la terra i moltes de les eines antigues utilitzades, que es conserven dalt el museu.

Al molí, hi ha una tremuja que s’omplia de gra, que després es molia i per una altra escletxa sortia la farina molta. Observem també unes eines per tornar a repicar la pedra. L’activitat va desaparèixer amb l’arribada dels molins elèctrics. Segons explica, en un any s’havien molt 770 quarteres de gra: blat de moro, guixes, faves, pèsols, blat, ordi i civada. Llevat del blat, la majoria era pel consum animal. Molt el blat el portaven al forner que els donava pa a canvi de farina. En el molí hi ha una pedra fixa que és la sotana i la «boladera que pràcticament molia». «Hi posàvem un sac de gra, anivellàvem la pedra donant-li el pas de gra que volíem i quan la farina era molta sortia cap un calaix, on amb una pala omplíem els sacs, cap el seu destí». La grua, anomenada cabra, servia per treure la pedra per repicar-la, com s’observa detalladament en el documental. Venia a moldre el veïnat i pobles del voltant: Vacarisses, Renillars, Castellgalí i Salelles, que hi accedien pel camí ral de Manresa a Montserrat. Pels propietaris de la masia, el molí era un complement, ja que disposaven de vinyes, hort, terres de cultiu i bestiar. Fins i tot, anaven a vendre a la plaça. Imponent la bassa, l’aigua de la qual arribava des del torrent del Brogit i la riera de Marganell.

La casa i el molí estan situades en illa dins la Quadra de Vilamarics, que depenia de Monistrol de Montserrat. Un document del 921 explica que el comte Sunyer de Barcelona i l’esposa Riquilda van donar diversos béns, entre ells la vila de Milec, al monestir de Ripoll. El 925, el bisbe Jordi d’Osona, va fer dotació dels delmes de Vilamarics al monestir de Ripoll. Quan s’organitza el priorat de Montserrat el 1025, aquestes terres van passar administrativament a Monistrol. Sembla que el molí és de 1492 als baixos. La documentació prova que el 1532 es va construir l’habitatge a sobre. A mitjan segle XVI, Magdalena Vilamaric es casa amb Magí Alsina. En l’arxiu-exposició es poden observar records de tretze generacions de la família Alsina. El mas va ser ensorrat a mitjan segle XX. En el nou habitatge hi ha llibres antics, el quarto del mosso, l’espasa i la baioneta calada de dos germans Alsina que van participar en les guerres napoleòniques a Besalú i Ripoll.