«Exquerra», la «neovergència» i un tal Illa

Fa dos dies, mentre em disposava a empassar-me la nova convocatòria electoral, la ràdio anunciava una entrevista amb l’actual president de la Generalitat. A l’època dels presidents Pujol i Maragall, quan apareixien per televisió era per difondre missatges potents o transcendents. Com a mínim des del punt de vista comunicatiu i sovint intel·lectual. Després d’ells, la seva cadira ha estat ocupada quasi sempre per la vacuïtat o la niciesa.

El dia 12 de maig, diumenge en el que el Tabal sortirà a anunciar la Patum a Berga, caldrà (o no) anar a votar. L’actual titular, l’aspirant Illa i l’Albiach dels Comuns, considerada la bruixa culpable de precipitar la caiguda del govern, esperen els noms dels altres contendent a designar. Obvio el trio PP, C’s i Vox perquè a la Catalunya d’avui sembla evident: el seu estatus és a fora de l’habitat en qualsevol combinació de poder (autonòmic). A les cupaires les han trobat atrafegades en saber d’on ve el vent de Garbí. El ventijol patit les podria despentinar fins a la irrellevància.

I a partir d’aquí tot son corredisses per a totes les candidatures. Citant al seu líder suprem, a Junts tindran un «pollastre de collons». En una recent trobada televisiva amb Josep Rull (conegut com «el recanvi») m’afirmava la seva profunda convicció convergent (tornen a tenir molt poder Jordi Turull i ell) i em deia: «a Junts manen tres persones, en Carles, en Puigdemont i en Casamajó». A l’home de Waterloo l’agafen amb el pas canviat però serà el seu candidat. L’amnistia no li arribarà a temps. Un cop més farà campanya virtual. Amb la Borràs pendent de la seva carpeta judicial i el secretari general encara inhabilitat, l’ex-president legalment podrà. Quedaria Rull a la recambra o la Míriam Nogueras si m’apuren.

En clau de proximitat també hi ha molt esverament. La Silvia de Ripoll i el cosí de Pere Aragonès faran la llista d’Aliança Catalana però la pressa serà mala consellera. Un escó per l’Orriols i llestos. La Vice-presidenta bagenca ho tindrà molt complicat per repetir en el càrrec més important d’algú d’aquí des dels temps de Prat de la Riba. Els dels pollastres belgues hauran de fer efectiu l’expulsió de la candidatura de persones com la diputada «berguedana» Aurora Madaula. Borrassista com la Cristina Casol, ara al grup mixt, minvaran en favor del gen convergent. Per la dreta dura els mossegarà la batlessa ripollesa i com a electró lliure reptarà la candidatura de la Clara Ponsatí. La del «farol» enredarà encara una mica més la teranyina independentista.

Tot això ha passat mentre a les comarques centrals els d’Impulsem Manresa (Ex CiU i Ex PDeCAT) prendran els dos regidors de Manresa com a base per fer un partit que arribi més enllà del Bages però no més avall d’Abrera. S’han vist amb els independents de Berga (BeGI) però estan escaldats amb els no-pactes. Veurem que en surt. Abans tenim, per ordre, les eleccions basques, les catalanes, les europees, potser les espanyoles, les de pares i mares d’alumnes i les de les comunitats de veïns. Un no parar.