Una doctora falsa per 1.000 euros

Tot té un preu i aquests dies veiem les arbitràries tarifes de la justícia. Amb una sentència de conformitat, Sara Cruz Calvo haurà de pagar mil euros per haver exercit de metgessa d’urgències sense títol, «atenent» a més de 800 pacients a l’Hospital de Berga. Li surt per poc més d’un euro per víctima. També ha estat condemnada a 32 mesos de presó. No en complirà ni un.

El desastre sanitari i judicial combinat en aquest cas és doblement vergonyós. Per a tots els directes implicats de les classes mèdica i legal a més de la «doctora» Cruz. La seva suplantació com a metgessa i la tèbia reacció dels responsables de l’hospital es tanca d’una forma inacceptable. Sobretot per a les víctimes. Tot i les diverses denúncies presentades als Mossos ningú els hi ha fet cas ni han obtingut cap resposta. La policia només ha fet de notari i almenys en un cas se l’ha acusat de tracte vexatori i prescripcions errònies de medicaments des d’un box brut.

La (no)doctora, nascuda a Olot al 1.992, va anar a parar a Berga amb la seva inexistent titulació. Durant vuit mesos ningú va sospitar, ningú va fer cas de les arrufades de nas d’alguns usuaris i només fou descoberta quan algú de fora els va advertir. Al web del Col·legi de Metges hi ha un apartat a on es poden consultar en línia tots els doctors. Hi poses un cognom i surten totes les coincidències. Facin la prova. Amb el de «Gual» n’hi apareixen sis. Un es diu com jo: «Xavier Gual». Amb el Dr. Gual no compartim el segon cognom ni la titulació: el meu quasi alter ego es dedica a la rehabilitació física. Amb «Cruz» en venen dotze. Cap amb el nom de «Sara» ni amb el segon cognom: «Calvo». Amb aquesta simple comprovació els responsables del polèmic centre mèdic berguedà l’haurien pogut descobrir a l’instant. Ni això van fer.

A casa seva a Osona hi té una biblioteca de llibres sanitaris més pròpia d’un Nobel de medecina que d’una farsant. Fins ara, als mitjans només s’ha publicat el seu nom seguit de les dues inicials i el seu rostre amb píxels. La foto original és la de la seva fitxa de la clínica Quirón-Dexeus quan va esclatar al cas. Al cap de poc la van eliminar, però sempre hi ha cronistes que fem captures de pantalla.

Després d’una sentència acceptada per les parts quedaria el seu dret a la intimitat o a l’oblit. Per poder-hi tornar. Per 1.000 euros ella i altres eixelebrats poden tenir la temptació de tornar-ho a fer, suplantant a una galena, a un aviador comercial o a un controlador de centrals nuclears. No es tracta de fer escarni públic a aquesta pobra noia, però caldrien mesures i penalitats severes per assegurar que no torni a passar. Reincident ho és perquè fins a la seva estada a Berga havia «exercit» de metgessa, d’infermera i de conductora d’ambulàncies. Atenia a ferits de curses de motor a Montmeló o a assistents al festival Cruïlla.

Retinguin el seu nom per a quan vagin a una urgència hospitalària, a una intervenció de cirurgia estètica o de festa. Per l’equivalent a una mesada d’un mileurista, li surt a compte reintentar-ho. No ha retornat ni les nòmines cobrades.