Puigdemont: a la tercera, la vençuda?

L’octubre del 2017 el president Puigdemont va ser destituït pel Govern espanyol i va emprendre el camí de l’exili per no ser empresonat. Dos mesos després va encapçalar la candidatura anomenada Junts per Catalunya a les eleccions convocades també per l’executiu espanyol. El missatge va ser molt clar des del principi: votar Junts era votar per la restitució del president legítim. Amb aquest missatge va aconseguir un 21,7% dels vots. En canvi, els partits que havien donat suport a la destitució van sumar un 43%. Els independentistes de bon cor es planyien d’ell, però la traducció de l’empatia en vots era una altra cosa. Tot i això, hauria estat president amb l’ajuda de la resta de l’independentisme si la justícia no hagués prohibit investir-lo en absència .

El 2021 va tornar a encapçalar la llista de Junts per Catalunya, sempre des de l’exili. Novament, s’establia una equivalència entre el vot, la reparació del greuge i l’afirmació de la legitimitat. Però aquesta vegada el percentatge de sufragis encara va ser menor: un 20,1%. Si dos anys abans el més votat havia sigut l’espanyolista Ciutadans, aquest cop era el PSC. Junts va quedar en tercer lloc darrera d’ERC, i Pere Aragonès va ser el nou president.

Ara Puigdemont ho prova per tercera vegada i es compromet a tornar Catalunya per ser investit si obté prou suports, amb amnistia o sense. Però les enquestes no li són favorables. La darrera, del CEO, el centre d’enquestes de la Generalitat, torna a situar Junts a la tercera posició darrera del PSC i d’ERC, i dona molt poques opcions a l’independentisme per sumar majoria absoluta. Però en uns temps tant incerts i mutants com els que corren, amb un gruix notable d’indecisos, no seria sorprenent que les urnes desmentissin els sondeigs. En les set setmanes que falten per al 12 de maig poden passar moltes coses. Quedar una dècima per davant d’Aragonès amb una majoria independentista seria suficient. A la tercera serà la vençuda? O passarà com al beisbol, «tres i fora»?