Enquestes

Des que Aragonés va decidir convocar eleccions han començat a sortir enquestes electorals com bolets, gairebé tots els grans mitjans n’han publicat una, a més aquesta vegada s’ha d’afegir l’estudi d’opinió del CEO. Al conjunt d’Espanya hi ha moltes empreses demoscòpiques, i totes s’han de guanyar la vida, però el d’aquesta setmana sembla una exageració.

Amb tant material a les mans, un aficionat a la demoscòpia com un servidor no me n’he pogut estar de regirar-les del dret i del revés per veure que era capaç d’endevinar de la situació actual.

N’hi ha algunes, diguem-ne sorpreses, més aviat novetats. En unes eleccions al Parlament, des del 1980, sempre s’ha prioritzat l’eix de pertinència nacional a l’eix social. Dit de manera més entenedora el sentiment de catalanitat predominava sobre el d’esquerra dreta. En totes les enquestes que s’han publicat aquests dies s’endevina una priorització de l’eix social al de la pertinença. Aquí els politòlegs podran desenvolupar moltes teories, personalment soc de l’opinió que el cansament vers el moviment processista no és menor, deu anys són molts anys per estar on érem i, en canvi, hi ha una percepció que com a país estem perdent oportunitats i les coses no van el bé que haurien d’anar. La sequera, Pisa, les renovables, les infraestructures no estan al nivell que el país percep que podrien estar, i per això demanda un canvi.

L’altre eix pel qual es decideix el vot, el racional-emocional, que els politòlegs d’avui li donen la mateixa, o més importància que als altres dos, també sembla que canvia passant d’una influència màxima del sentiment emocional a emparellar-se tots dos, aquest sí que és un fet excepcional, no només a Catalunya sinó arreu. Actualment, qui millor activa les emocions té molt de guanyat, però sembla que avui dia l’electorat català se li ha fet una durícia al cor i se’ns ha tornat molt pragmàtic.

Tots aquests treballs estaven fets abans que Puigdemont anuncies que es tornava a presentar, haurem de veure si la seva figura és capaç de trencar les dinàmiques instal·lades, per fer-ho haurien de ser molt superficials i el cert és que les dinàmiques semblen profundes.

Agafades totes les dades posades en el pot de les essències i després de remenar-les sembla clar que els Socialistes o millor dit, Salvador Illa, atès que aquestes són unes eleccions presidencialistes –en això no han canviat– va al capdavant amb un avantatge clar, mol a prop del 30%, i Puigdemont i Aragonés es disputen la segona posició estant tots dos molt per sota del 20%. El Comuns i les Cup estan com estaven punt amunt, punt avall. Finalment, el PP concentra el vot de la dreta Espanyola i el fa créixer una mica més, molt probablement l’amnistia els té més motivats que en les últimes eleccions al parlament.

Queden poc més de sis setmanes, tot pot canviar, però sembla que si Salvador Illa continua representant les ànsies de canvi del país pot tenir una victòria més que clara.