La contracrònica de La Volta

En una assolellada jornada es va viure un diada de ciclisme esclatant. Amb la complicitat de tothom i l’ajuda per incompareixença de l’impertinent núvol Berga. Potser fou la millor de les dates en la història del ciclisme a Catalunya, incloent etapes de La Vuelta. L’èxit de públic va ser rotund i per sobre de l’expectativa més alta.

Fa un any l’alcalde berguedà va proposar-ho al director de La Volta a La Molina. Abans hi va haver la befa digital d’un motorista professional resident a Andorra respecte de la poca categoria de les muntanyes del Berguedà. Sepp Kuss, l’heroi local i també habitant al paradís fiscal, li va respondre: els ports berguedans podien acollir una etapa reina de ciclisme del gran. I aquí estem, tots orgullosos reivindicant el Coll de Pradell a nivell de l’Angliru o l’Alpe d’Huez.

Va arribar el jorn dels cinc ports amb final a Queralt. Tot i que l’americà de Vilada no va tenir el dia, ho va provar posant a tot el Visma a treballar fort per intentar esfondrar al ciclista més en forma del mon: Tadej Pogacar. Res a fer. El líder va guanyar l’etapa a Berga, la de diumenge a Barcelona i potser la partida de parxís al bus de l’UAE Emirates. Cap al Giro se’n va ara a arrasar pujant pics als Apenins

Va sortir-ne victoriós malgrat un policia motoritzat, el protagonista de la imatge sorprenent del dia. El campió encarava els metres finals amb cops de puny al carenat de la moto policial demanant pas. Tot el dia avisant per megafonia al públic per prevenir-nos de no travar als corredors i els més de vuitanta agents amb moto desplaçats no van venir degudament instruïts. Quatre hores abans arribaven a la sortida rugint tots junts fent una versió fosforescent dels «Devil Riders».

Tot va ser magnífic a canvi dels 60.000 euros ben pagats a mitges entre l’ajuntament de la capital i el consell. La millor de les inversions i carreteres amb ambient de festa i orgull desfermat. El dia va deixar més d’anècdotes. Es va veure al dorsal «1» sortint del seu autocar per dirigir-se cap a la sortida amb un guardaespatlles. El gran ciclista vestit de ciclista i un home encorbatat corrent al seu costat com ho fan a les limusines presidencials.

I no hi ha volta sense pintades. El revolt de la capella de Sant Antoni va ser el punt escollit. Les d’ànims a Kuss, algú emprenyat amb un ex-ciclista portuguès absent (Rui Costa) i poc més amunt un «Puta Espanya i un pulsim de m.». Els hi va quedar sense acabar per manca de pintura (picada d’ull «processista»?) i amb una falta ortogràfica: les paraules derivades de la pols van amb «o».

I què dir després d’haver vist el dia abans a una brigada municipal escombrar les rotondes? De cop i volta tots els servidors públics estaven disponibles, armats amb pistoles o bufadors d’aire, sense dies personals, sense baixes i sense collonades d’absentisme públic. I l’endemà uns quants ens vàrem animar a pujar a cop de pedal fins a la meta. Els xaragalls històrics, memoritzats per la meva roda davantera, havien desaparegut tots. L’asfaltatge era el d’una autopista xinesa acabada d’inaugurar. Vull una etapa cada setmana.