Molina: per fi un autèntic polític

Qui diu que el món no progressa? I tant que sí. Agafem, per exemple, el cas de Tomàs Molina, meteoròleg popularíssim que ocuparà la segona posició d’ERC a les eleccions europees, amb possibilitats de ser elegit si la candidatura amb Bildu i el BNG repeteix els resultats dels darrers comicis. Per fi un candidat tindrà la màxima qualificació per fer política; per fi la política catalana i europea tindran algú realment especialitzat en l’ofici de fer prediccions que no es compleixen. És d’esperar que, com fa en la seva feina actual, Molina estarà obligat a donar cada dia un pronòstic d’assoliment d’objectius i a sortir l’endemà a donar les dades que desmenteixen el pronòstic del dia anterior, i així successivament.

Llàstima que Molina només podrà fer prediccions sobre legislació europea. Malaguanyat. Hauria estat molt millor que es postulés per president o, com a mínim, per conseller, que són les magistratures des de les quals realment es poden dibuixar mapes plens d’isòbares amb places d’hospital que es crearan, professors que es contractaran, concerts econòmics, referèndums i sobiranies imminents, tot plegat sotmès, sempre, naturalment, a borrasques tempestuoses que ho esguerraran tot, cosa que donarà peu a elaborar nous mapes, i així fins a la fi dels temps, no els meteorològics, sinó els bíblics. En fi: per fi un veritable professional, i per fi un gir en el sentit de la història: ja no són els polítics els que fan el pas a personatges de «Polònia», sinó al revés: són els personatges de «Polònia», que és el programa on es mostra la vida política real, els que passen a fer de polítics. Per fi s’imposa la realpolitik. Prou dissimular. El món és així. Per què ens hem d’enganyar.