Indignats units per la C-55

Els presidents de la Cambra de Comerç i de Pimec Catalunya central, Sílvia Gratacòs i Esteve Pintó, conviden dijous a berenar a tot el ferro de la societat civil de la Catalunya central. La cita és just al peu d’un tram d’autopista gratuïta i amb aparcament fàcil i de franc, la qual cosa vol dir que segur que no és a Manresa. El tema és el desdoblament integral de la C-55 fins a Castellbell. Gratacòs i Pintó, amb Cambra i Pimec, pretenen canalitzar en una única plataforma reivindicativa les moltes expressions de malestar que han aflorat darrerament i convertir aquesta energia dispersa en un front útil d’indignats units. És encomiable que dues de les veus més solvents del capital social del Bages facin un pas endavant, i és d’esperar que el seu esforç sigui correspost per aquells que, normalment, només es queixen. Però alhora, també crida molt l’atenció que aquesta iniciativa i les de menor abast que l’han precedit neixin quan ja n’hi ha una que representa la societat civil, el Consorci Viari, i que, si li passen per sobre, deu ser que no serveix, i si no serveix és perquè el Consorci està encapçalat pel president del Consell del Bages i l’alcalde de Manresa, que resulta que ara són del mateix partit que el Govern de la Generalitat. Es natural: no es pot esperar d’Eloi Hernández i Marc Aloy que vagin a encadenar-se a la porta del despatx del seu cap i amic Pere Aragonès per exigir el desdoblament de la C-55 i la rectificació de la política d’ERC sobre la C-55 i la C-16. Si s’ha d’encadenar algú, hauran de ser Pintó i Gratacòs, i els polítics ja faran el que puguin des del despatx, si volen. No ens enganyarem pas, les coses són així. Però no deixa de ser trist comprovar que, molt sovint, els polítics no són la solució, sinó un límit que cal saltar.