Barris vells

La Generalitat ha inclòs el Centre Històric de Manresa i el Barri Vell de Berga dins d’una selecció de vint àrees urbanes especialment afectades per la degradació urbanística i social als centres de les ciutats. Aquestes àrees tindran accés a unes ajudes que la Generalitat dotarà econòmicament, amb unes quantitats i condicions que, de moment, han estat especificades. No és la primera vegada que es desplega una política d’aquest estil, i la clau de l’èxit sempre ha estat en la disponibilitat econòmica i en les condicions amb què els ajuntaments han pogut disposar-ne. És necessari que hi hagi una capacitat inversora molt significativa i que els ajuntaments i la Generalitat apuntin i facin diana allà on realment una intervenció pública pot tenir efectes que marquin diferències. La recuperació de barris antics no és una necessitat que ha inventat Catalunya, i tampoc no caldrà inventar-ne la solució. Cal ensorrar, esponjar, renovar l’oferta d’habitatge i atreure població de classe mitjana que hi torni la vida comercial. Calen operacions transformadores, però també simple política d’habitatge, executada amb pragmatisme i realisme. I una condició prèvia: cal molta energia política. Sense això, res a fer.