Clavé? És una plaça, oi?

Soc asseguda a la platea del Kursaal amb 300 cantaires més. La font del roure, La Violeta i La Maquinista són el repertori que la gent del Galliner –guiats per la batuta del director musical Marc Reguant– ens han proposat per commemorar l’Any Clavé promogut per la Generalitat de Catalunya. Josep Anselm Clavé (Barcelona, 1824-1874). 200 anys justos del seu naixement i 150 de la seva mort. Però qui era en Clavé? El nom d’una plaça, diuen alguns. I el Guillem Catà? El nom d’un institut. Ric i els dic que sí; però que a part d’això van ser dos personatges que van fer una gran feinada. Que ens van deixar un llegat que hauríem de mirar de preservar. I la conversa ens duu a parlar de carrers i places amb noms propis. Carrer d’ Enric Morera. Plaça de Neus Català. Els escrivim –els escrivíem– en un sobre i cap a la bústia; però mai no ens havíem parat a pensar ni qui eren ni d’on venien. Ni perquè es mereixien aquest reconeixement en forma de carrer, plaça o com a nom de centre educatiu. Escola Serra i Húnter. Institut Pius Font i Quer. Qui són tota aquesta collla? A quina època van viure? Per què han passat a la història? I és per això que agraeixo moltíssim a la gent del Galliner i, en especial al Marc Reguant, que ens hagin convidat a participar de l’homenatge a Clavé. Hi som apuntades una quinzena de corals, cadascú amb el seu bagatge, nivell, experiència i trajectòria. N’hi ha que de seguida les hauran tingut muntades perquè saben llegir música. A d’altres ens està costant una mica més. Són arranjaments a quatre veus i amb dificultats tècniques que no són al nostre abast, però per sobre de tot tenim la il·lusió de ser-hi. I de sumar. De contribuir a la coneixença de Clavé i de fer cultura. I escampar-la. Perquè la cultura popular és patrimoni. És història, és llengua, és música, és paisatge. Fa pocs dies vaig entrar a la biblioteca de l’Ateneu i em vaig topar de cara amb un cartell amb la foto d’en Lluís Homar aplaudint amb entusiasme i, a sota, un text que hi deia: «Bravo! Per vosaltres que feu cultura popular». I ho vaig agrair. Em va agradar que una part dels meus impostos anessin destinats a pagar cartells que posessin en valor la cultura popular i el temps i l’esforç que destina tanta i tanta gent arreu del país a preservar el nostre patrimoni cultural. Perquè a la cultura popular tothom suma. Bastoners, Esbarts, Geganters, Castellers Pastorets, Caramellles. Fa tot just quinze dies que érem al carrer cantant la joia de la Pasqua. Ens ho vam passar molt bé, però amb el cor una mica encongit. Perquè als carrers no érem gaires. És clar que som al segle XXI! Adaptem tot el que calgui, renovem-nos, modernitzem-nos, però no ens abandonem perquè quan ens n’adonem potser no hi serem a temps. És per tot això i més que, com Lluís Homar, també aplaudeixo efusivament a la gent del Galliner que juntament amb la directora teatral Teti Canal, la pianista Viviana Salisi i el director de la Coral Escriny de Santpedor –que per cert cada dia ho fan més bé– hagin tingut la iniciativa de tirar endavant l’Acció Clavé. Fins el 28 d’abril!