Meses i juntes

Quan es convoquen unes eleccions passen coses. No només en la política, sinó en la vida normal de les persones, perquè hi ha moltes activitats que estan relacionades amb la vida política. Una de les conseqüències més visibles és que milers de persones hauran d’anar a una mesa electoral. El procediment del sorteig universal és el més democràtic, i és consubstancial a la igualtat de tothom en drets i en deures. La idea que tothom pot ser seleccionat per anar a una mesa, i que l’obligació d’anar-hi ha de prevaldre sobre la majoria de consideracions d’interès personal, és la correcta. Tanmateix, ha de ser compatible amb el fet que, efectivament, hi ha persones que tenen motius fonamentats per demanar ser-ne excloses. Per exemple, les persones que treballen aquell dia en feines que no poden abandonar, i en les quals difícilment poden ser substituïdes, han de poder demanar que se les alliberi, i la Junta Electoral, on el criteri decisiu és el dels jutges, els ha de donar aquesta dispensa, evitant que de l’obligació cívica es passi a la imposició autoritària. Els jutges haurien de tenir-ho ben present per no convertir el dia que se suposa que és la gran festa de la democràcia en un dia d’imposicions poc raonables.