El detector mental de «diferents»

Primera dada: Els nascuts fora d’Espanya suposen un 17% de la població de Catalunya però els catalans pensem que són el 34%, segons el CEO. Segona dada: per sostenir el sistema espanyol de pensions caldrà incorporar 24 milions més de migrants al llarg dels propers trenta anys, segons el Banc d’Espanya. Actualment són vuit milions, de manera que la xifra total es multiplicarà per quatre. I ara, l’aritmètica: Si un 17% d’immigració ens sembla un 34%, què passarà quan el nombre real es multipliqui per quatre? Els immaculats es llançaran en massa per un penya-segat fugint de la contaminació? O ens hi acostumarem com ens hem acostumat a totes les migracions anteriors?

La tendència a fixar-nos en allò diferent és un fenomen conegut. Passem per alt les alzines individuals d’un alzinar, però parem atenció a la que es dreça solitària al mig d’un camp. Si ningú no porta barret, la vista se’ns en va cap al qui en porta, i ens creuem en quatre o cinc, en un racó del cervell es fabrica la idea que aquest any s’ha posat de moda la closca coberta. És aquell racó del cervell que passa les percepcions per un filtre de patrons i identifica les anomalies; un mecanisme molt útil per detectar la presència de lleons a la sabana, i que mantenim actiu en la vida civilitzada. Si parlem català i vivim en un entorn on aquesta és la llengua habitual, ni ens n’adonem quan la sentim al nostre voltant, però ens fixarem en els que parlen una altra cosa. Si tapar-se totalment els cabells amb un mocador ja gairebé no ho fan ni les monges, la nostra mirada destacarà en la multitud a les dones musulmanes que practiquen aquesta regla. ¿Per què som més conscients de la immigració africana que de la sud-americana, tot i que la segona és força més nombrosa? Doncs perquè la primera salta més a la vista i ens sembla més diferent.

Potser el dia que quatre de cada deu residents a Catalunya hagi nascut fora de l’Estat la seva presència ja no activarà el detector de diferències.