Bogeria bèl·lica

El passat 22 d’abril l’Institut Internacional d’Estudis per a la Pau d’Estocolm (SIPRI) va publicar el seu informe anual. L’any 2023 els diners destinats a la despesa militar mundial va batre un vergonyós rècord fins a arribar als 2,44 bilions de dòlars. Una obscena xifra que suposa un increment del 6,8% en relació amb l’any anterior.

Com ja és habitual els Estats Units continuen liderant el rànquing amb 916.000 milions de dòlars (increment del 2,3%). El segueix a certa distància la Xina amb 296.000 milions de dòlars (increment del 6%). Els països amb conflictes bèl·lics han incrementat considerablement el seu pressupost militar. Rússia l’ha incrementat el 24% fins a arribar als 109.000 milions de dòlars (increment del 24%). Ucraïna el 51% fins a arribar als 64.800 milions de dòlars; una xifra a la qual s’hi ha de sumar els 35.000 milions de dòlars rebuts dels seus aliats. Israel ha multiplicat el seu pressupost fins a arribar als 64.800 milions de dòlars, etc.

L’esfereïdor increment del dispendi armamentístic també s’ha donat en els països sense cap conflicte armat. En el cas d’Espanya l’increment ha sigut del 9,8% fins a arribar als 23.700 milions de dòlars.

I en aquest vergonyós desori mundial hi destaca la ineptitud de la diplomàcia provocada pels immorals interessos i també pel cinisme. Parlant de cinisme, el passat mes de març tres avions de càrrega de l’exèrcit dels Estats Units van llençar sobre Gaza 66 paquets amb 38.000 racions d’aliments per ajudar a la gent. Al mateix temps de fer aquesta obra caritativa, el govern nord-americà continuava subministrant armes a Israel per matar a la mateixa gent. Segons dades de l’Alt Comissionat de Nacions Unides (ONU), fins al 22 d’abril més de 34.000 palestins havien mort a Gaza entre els quals 14.685 nens/es i 9.670 dones.

Més cinisme, el passat 25 de març el Consell de Seguretat de l’ONU va aprovar una resolució exigint un alto el foc immediat a Gaza. Els EUA es va abstenir. Una vegada més cal preguntar-se de què serveixen tants organismes internacionals si no compleixen pràcticament res del que acorden. El Consell de Seguretat de l’ONU en els darrers 75 anys ha emès nombroses resolucions sobre el conflicte de Palestina i fins al dia d’avui continuen sent ignorades sistemàticament per Israel.

El Dret Internacional Humanitari recollit en nombrosos tractats, convenis, estatus, protocols, entra d’altres, són sistemàticament incomplets segons les conveniències de qui els signa. I els països que no han signat els tractats sobre les anomenades «armes convencionals» continuen fent el que els rota dels pebrots.

En aquesta follia bèl·lica la indústria armamentista continua obtenint fastigosos beneficis econòmics. Aquesta malèvola indústria desconeix la crisi. Amb els darrers conflictes les empreses d’armament nord-americanes han vist com la seva cotització s’incrementava considerablement a Wall Street. I les empreses europees també han aconseguit màxims històrics de beneficis en el mercat borsari dels seus països.

Amb les guerres noves i amb les guerres enquistades des de fa anys, el negoci continua endavant. El comportament irracional d’alguns éssers (in)humans és infinit!