Que sant Pancràs intercedeixi per nosaltres

El 3 d’octubre del 2017 Manresa va viure la manifestació més multitudinària que es recordava a la ciutat. 28.000 persones, segons xifres oficials, van sortir al carrer per expressar el seu rebuig per la violència patida per una part de la ciutadania que va anar a votar al referèndum celebrat dos dies abans. Quan la corrua de gent enfilava cap al carrer de Martí i Pol, a alguns ciutadans els va sortir un aplaudiment espontani dirigit als Mossos que hi havia en aquest vial controlant l’esdeveniment. De cop i volta, un xicot que anava amb la gentada els va escridassar per aquest gest tot alterat perquè els va retreure que els Mossos van impedir en alguns llocs que la gent votés. Qui tenia raó? La coherència és una virtut extremadament fràgil, tal com s’ha demostrat les darreres setmanes en campanya, on bona part dels candidats han quedat retratats amb les contradiccions i incoherències que han posat sota els focus els seus adversaris. Segur que moltes persones que en el seu dia van plorar bassals veient les desventures de Kunta Kinte (el personatge d’una sèrie, Arrels, que sonarà als lectors més vintage), ara es queixen que hi ha massa immigració voltant pels seus carrers. Seus, sí, perquè hi ha qui parla del lloc on viu com si li pertanyés en exclusiva. Segur que molts dels que menystenen el català, i se’ls en refot que cada vegada es parli menys, són dels que, després, diuen que s’emocionen escoltant Serrat cantant Pare. Els mateixos que donen per bo que en ciutats com Barcelona s’estigui convertint en una llengua a la baixa en l’atenció de cara al públic, però critiquen els que van a veure el Barça i no se saben l’himne. Una cosa és la contradicció i un altra de molt diferent, la incoherència. Davant la cita que tenim avui amb les urnes, és més que probable que moltes persones ho visquin amb una sensació estranya perquè, per a segons què, votarien a una banda i, per a segons què, a l’altra. No és gens anormal. Si una cosa saben fer els bons polítics és fer-nos dubtar i contradir-nos. Un altre tema és la coherència, però, no amb ells i el que prediquen: amb nosaltres mateixos. Per un dia, seria bo no jutjar els altres sinó a un mateix i comprovar si tot el que pregonem i pensem que defensem, després, ho posem en pràctica. Amb un bon examen de consciència de ben segur que hi ha qui tindrà les coses més clares a l’hora d’agafar la papereta. Avui, que al santoral hi figura que és sant Pancràs, a qui es recorre per trobar feina i per tenir salut, que el sant intercedeixi per nosaltres per a aquestes i altres qüestions de vital importància per al país. Amén.