Com comprar bé un 133

Entre la gent que diu que ja sap què passarà predomina la tesi que Illa serà l’elegit perquè ERC ho facilitarà per responsabilitat al darrer minut. Però també hi ha qui diu que, al final, Sánchez se salvarà ell i el president serà Puigdemont. Vés a saber. Sigui qui sigui, el nou president serà el 133, que era un SEAT molt menut però en el qual cabrien tots els vots que ha obtingut Ciutadans i encara sobraria espai a la guantera per posar-hi els que han recollit Ponsatí i Graupera.

El 133 era simpàtic. El de la Generalitat el decidirà gent que ha de triar entre alternatives enverinades, amb militàncies calentes i direccions dividides. En aquests casos, al final, un grup de persones molt cansades pren una decisió per esgotament a les tantes de la matinada; l’endemà ja no recorden ben bé com van decidir el que van decidir. Perquè quan el cervell ja no pot més, en les persones civilitzades que tenen les vísceres sota control la decisió la pren la pell. André Gide deia que no hi ha res tan profund com la pell, però la pell, encara que sigui un òrgan complex i enorme que en un adult mitjà pesa entorn de sis quilos, no té memòria històrica. Quan vas despullat les seves prestacions es multipliquen, olalà, però vestit només et diu si fa fred o si fa calor i si alguna costa t’està emocionant fins al punt d’estarrufar-te com una gallina. Li poses Wagner i et diu que envaeixis Polònia; li poses els Segadors i t’empeny a sortir al balcó a proclamar alguna cosa. I com que no té memòria, no se’n recorda del que va passar l’última vegada que ho vas fer. O sigui que gairebé millor que, a hores d’ara, encara ningú no sàpiga res. Que la decisió es prengui mica en mica i, sigui la que sigui, que es fabriqui amb el cap i, sobretot, pensant en el país i no mirant-se el melic.