Robar i vendre coure

Els robatoris de coure s’han afegit a les tradicionals mancances de la infraestructura ferroviària d’Adif -especialment en línies antigues com la de Manresa- i s’han convertit en una de les principals fonts de problemes, com es va demostrar el cap de setmana passat. El tema dels robatoris és d’escàndol si es compara amb els que pateix FGC, que no arriben ni a una desena part, i genera diverses preguntes. En primer lloc, com pot ser que la infraestructura sigui tan fràgil que un petit incident local deixi mitja xarxa fora de combat; en segon lloc, com pot ser que la persecució policial dels lladres no sigui més efectiva. El coure es pot robar a qualsevol fàbrica o qualsevol via de tren, però no es pot vendre a qualsevol drapaire. El coure ha de tenir compradors especialitzats i ha de tenir canals d’intermediació. Cal preguntar-se si els Mossos dediquen a investigar aquestes xarxes uns esforços proporcionals als problemes que generen els robatoris. És una pregunta pertinent, per exemple, per a la comissària de la regió central, Alícia Moriana, que ha estat entretinguda en moltes coses des que va ser nomenada i té sentit preguntar-se fins a quin punt ha tingut ocasió de centrar-se en les prioritats.