Fills de minyones i masovers

Sóc filla d’una minyona. Ma mare quan va tenir catorze anys va haver de deixar Vila-sana- un poblet del Pla d’Urgell-per anar a Sabadell a servir. “El meu destí estava escrit, ningú em va demanar si hi volia anar. Quan vaig fer els 14- sense pastís d’aniversari ni espelmes ni res- cap a casa dels tiets de Sabadell a fregar”. Era una casa gran i a baix hi tenien una botiga de vins, licors i caves. D’ençà d’aquell dia, la meva mare, cada dia del món es llevava a les set del matí a fregar-la. Era una botiga molt gran, envoltada d’unes grossíssimes bótes de vi. Hi venien de tot: vi blanc, vi negre, mistela , moscatell, anís i totes classes de licors. La clientela portava garrafes, obrien l’aixeta de la bóta que fos i les hi omplien. De vegades, el líquid es vessava i anava a parar a terra, i hi quedaven unes taques que, ma mare, de genolls i amb aigua freda, havia de fregar per deixar el terra ben net i polit. I per acabar-ho d’adobar, el gos. El tenia ben avorrit. Pobre bèstia! diu ara. Però llavors, amb lleixiu i sense guants, n’havia de netejar els pixums. Quina ràbia! Anar a estendre la roba al terrat era el que més li agradava. A Sabadell hi tenen una escola d’aviació i les avionetes passaven molt baixetes, a prop de les teulades de les cases. Mai havia vist un avió de tan a prop! Li encantaven! Prou! A partir d’ara a estendre la roba al terrat ja hi aniré jo- va dir la Senyora - tu t’hi estàs massa estona. Punt i final. Adéu avionetes. Les nits se les passava plorant; enyorant-se de Vila-sana, dels pares, les germanes, i sobretot del seu germà petit. A Sabadell, vivien en un carrer molt llarg, amb l’estació de tren al final de tot. No passava ni un dia que no pensés en escapar-se i tornar al poble. Però no tenia ni un duro per comprar el bitllet perquè el tracte era fregar, fregar i fregar. Tan sols a canvi de la teca. I també sóc néta de masovers. El pare de la meva mare - el padrí de Vila-sana- era vaquer. Treballava en una finca senyorial amb jardí, encerclada de tanques, amb una quadra per les vaques i una petita caseta pels vaquers a dins mateix. Maleït el dia! Les campanes repicant a foc! El fum sortia de Cal Señor! Tothom va començar a fer cadena amb galledes d’aigua dels pous més propers. El padrí i la padrina eren al tros mentre la meva tieta Isabel - acabada de néixer- era a la caseta dels masovers dormint. Van arrencar a córrer cames ajudeu-me des del tros fins a Cal Señor. Van arribar exhausts, amb la llengua a fora i amb el patiment de no saber ben bé què havia passat. Per sort, el foc no havia arribat a la caseta, però la quadra de les vaques havia quedat en un munt de cendres. De 28 vaques no en va quedar cap. “Quin record més trist” diu ma mare. Per això i més coses, m’emprenyen les paraules d’en Tardà al Cafè d’Idees amb la Gemma Nierga. Res, Joan Tardà, que n’hi ha que també som fills de minyones i néts de masovers i que som de Junts i donem tot el nostre suport al president Puigdemont. Per si algú li pot fer arribar. Quina barra! n