Diplomàcia berguedana

La setmana vinent, el balcó de l’Ajuntament de Berga estarà més sol·licitat que la tribuna del Barça i serà de bon aprofitar per a exercir-hi la «Diplomàcia Patumaire»: convidar prohoms del país àvids de conèixer la festa... per treure’n alguna cosa. Aquesta és una faceta més de la «política exterior» que les ciutats i les comarques, com els Estats, necessiten dur a terme perquè, en l’era de la interdependència, les seves necessitats no coneixen de fronteres.

Així, per exemple, el Berguedà ha de treballar conjuntament amb Solsonès, Ripollès, Bages, Cerdanya i l’Osona per resoldre els problemes compartits i aprofitar les oportunitats comunes: des de la millora de les comunicacions i els serveis de transports que relliguen –actualment, de manera deficient– aquests territoris, fins a la coordinació i millora dels mercats de treball, d’ensenyament o d’habitatge, que són sectors en els quals els fluxos de població al si d’aquesta àrea són importants. Sense anar més lluny: gairebé 1300 berguedans estudien fora de la comarca, i uns 4500 es desplacen a altres comarques per treballar (Nota: els que fan el viatge en sentit contrari són força menys, la qual cosa és significativa).

Al mateix temps, el Berguedà també ha de procurar influir en aquells nivells de govern en què es prenen decisions que ens afecten de ple: la Diputació de Barcelona, la Generalitat, l’Estat espanyol i fins i tot la UE. Qüestions com disposar de fons per a les polítiques locals o l’impuls al projecte d’autovia europea E9 depenen de convèncer els corresponents governs supralocals de què apostin per la comarca.

Per a fer aquesta feina caldria rendibilitzar els marcs institucionals existents de col·laboració interterritorial, com la vegueria de les comarques centrals, però sobretot el secret està en les relacions bilaterals -sovint de caire personal. Alcaldes, regidors, presidents de consells, directius públics... cadascú en el seu àmbit, haurien d’impulsar proactivament trobades i projectes de cooperació amb homòlegs seus d’altres territoris. Cal mirar més enfora i dedicar-hi més temps i esforços.

Tot això que val per a les organitzacions públiques, també és predicable a nivell dels agents econòmics i de la societat civil. Les organitzacions patronals fan bé de promoure la interrelació entre empreses d’un i altre lloc, i les associacions cíviques i culturals podrien incrementar els avui per avui limitats intercanvis amb entitats d’altres contrades.

Finalment, la mateixa gent és font importantíssima de lligams i creació de sinergies entre territoris. I alhora, hauríem de convertir els nostres conciutadans més distingits en «ambaixadors» de les seves terres natals.

I és que en una Catalunya Ciutat i en un món globalitzat, el nivell de ‘connectivitat’ d’un territori amb altres és clau per a la seva capacitat de progressar. No ho oblidem.