Posar-nos dins l’olla

Ja ho diuen que la primavera la sang altera, però no sé pas si no és que vivim permanentment alterats, descol·locats i marejats i una mica cansats, també, per què no dir-ho, de veure com aquest món és ple de gent que, sincerament, no hi toca. No faré cap llista de noms d’homes i dones que haurien d’anar a la paperera de la història, o, encara millor, que no haguessin ni existit. Però ves per on que existeixen, i aquí que cadascú hi posi els noms que consideri oportuns, que de ben segur que ens entendrem. La realitat és tossuda i per molt que intentem defugir-la d’una manera o altra sempre torna. Podem pensar que vivim en un món on la justícia i la igualtat són valors des dels quals construïm una societat per viure i conviure d’una forma més amable. Podem pensar que els recursos es redistribueixen per garantir una certa cohesió, compactació per tal d’evitar que les desigualtats augmentin de manera inexorable. Podem pensar, ara que plou dia sí i dia també, que això del canvi climàtic era un rotllo de quatre xalats i que no cal patir per si ens podrem dutxar o anar a la piscina municipal. Podem pensar que un país a petar de turistes, amb Barcelona a punt de col·lapsar, és bo i necessari per a la nostra economia i PIB i que quan no quedi un tros de platja on construir ni posar la tovallola tota aquesta tromba començarà a venir cap a la Catalunya interior i potser així desdoblaran la C55 o hi haurà més freqüència de trens i que, a més a més, no s’avariaran dia sí i dia també. Podem pensar, però no tinc clar que això es porti gaire, darrerament i considero que bona part de la població ha desistit, desconnectat i que creu, al meu entendre molt equivocadament, que tot plegat farà un pet i que després sí, les coses es posaran a lloc.

Aquesta percepció que les coses no poden ja pas anar gaire més malament està força estesa per tot arreu i potser pot també ajudar a entendre perquè aquesta dreta tan extrema està funcionant tan i tan bé. Aliança Catalana ha obtingut uns grans resultats i Vox també. El PP no és potser una dreta tan, tan extrema, però déu n’hi do el camí que està agafant perquè ha decidit que per governar a Espanya no ha de tornar-se de centre i mirar de robar-li vots al partit d’ordre (llegiu PSOE), sinó que els ha de prendre per la dreta. Així s’explica la presència a tothora de l’Ayuso amb uns discursos que són els mateixos que els de l’Orriols, amb la diferència que on la de Madrid diu catalans la de Ripoll diu castellans, quan la madrilenya diu etarres, la ripollesa parla de marroquins. Ja tenim el brou que va fent xup-xup i ja comença a fer olor i molta gent s’hi va acostant a veure què s’hi cou. Potser no és el brou que feia la mare, però no és pas més dolent que els que acostumen a prendre. La democràcia és qüestionada i menyspreada on es té, i no desperta simpaties on no la tenen. Tot plegat no penso que ho solucionem fent cordons sanitaris, no sigui que algun dia ens hi fotin a nosaltres dins l’olla a fer un xup-xup etern. n