La culpa és de Roger Mas

Mort, qui t’ha mort. La culpa és de Roger Mas. Vaig com una ànima en pena amb la cantarella de la docusèrie Torque cada dilluns, al vespre i havent sopat, Carles Porta ens duu a la sobretaula posant llum a la foscor. I no sé si ens n’hi posa de llum, però jo, quan acaba cada capítol amb la cantarella – mig presagiosa mig diabòlica – cantada pel solsoní Roger Mas no me la trec del cap durant tot el dia. I me’n trobo d’altres pel carrer que també. I el que és pitjor, durant bona part de la nit que és quan fa més por. El Mas l’ha clavat. És això que té el True crim, que si t’ho fan bé, t’arrossega i la sintonia és l’epistolari final perfecte per no treure’t del cap en Sansa ni en Palanca ni tot el poble de Tor, beneït sigui, o maleït, segons com es miri. Però aquest nostre país té coses ben rares i girs ben estranys i ara mateix, aquest racó inhòspit del Pirineu català a tocar d’Andorra, s’ha convertit en el reclam turístic per excel·lència dels catalans que, ja ho deia aquell, malden per fer coses. I sense dir-s’ho, però coincidint de pensament, desig i decisió, ara mateix Tor és el racó més visitat de la nostrada terra. Ja es veu que això no acabarà bé. La setmana passada, coincidint amb la festa de la 2a Pasqua, Tor va ser envaïda per la gernació de turistes del país àvids de veure i tocar in situ tots els racons que, ara mateix, en boca i veu de Carles Porta s’ha convertit en el Santa Santorum de les descobertes intrèpides del turista català. Digues-li morbo digues-li poca feina digues-li ganes de sortir de casa. I dinar, si pot ser, a ca la Sisqueta que mai de mai de la vida s’hauria pensat que en un sol dia serviria tants i tants àpats a tanta gent vinguts de qui sap on i arribats fins allà al no-res de la muntanya. I mentre en Roger Mas segueix cantant-los la lletania, que de tant que espanta t’atrau, els turistes ho volten i ho regiren tot àvids de descobrir qui sap què i sentir-se, per uns instants, en un racó fosc de la història. Penso que són els mateixos que no fa pas massa setmanes visitaven en massa els pantans secs i els rius eixuts. Turistes de casa àvids d’aventures conegudes, és clar, des del sofà guaitant la tele. Si en Palanca i en Sanxa aixequessin el cap es mirarien amb aquella mirada d’odi i complicitat i deixaren anar un renec nostrat i alguna expressió inintel·ligible seguida d’una rialla perversa i un mecagundeu profund que retrunyiria sa damunt les 13 cases i per tota la vall. Això és que busquen els turistes de Tor, un senyal, una crida una pista un record d’haver estat allà on fa por i, això sí, haver tornat a casa per sopar. Qui t’ha fet Roger Mas amb la puta Cantarella, Mort, qui t’ha mort. Quin reclam més ben parit. Ves pensant, per si et demanen, que tot podria ser, un gingle per promocionar el proper parc temàtic que ens caurè, el Hard rock. Serà un lloc també per posar llum a la foscor. Qui t’ha mort al cel sia... i que no els tornin. Gent que aneu a Tort, deixeu sortir abans d’entrar. n