Opinió | LA TALAIA

Un altre pis que cau a Manresa

Menys de dues setmanes després, i a menys de cent metres de distància, Manresa ha viscut aquest cap de setmana un altre ensurt per un enfonsament al Barri Antic, aquest cop al carrer Sant Andreu, que enllaça en línia recta amb el carrer Sobrerroca, on hi va haver l’anterior. Al primer no hi va haver danys personals perquè no hi havia ningú; al segon no hi va haver danys personals perquè hi va haver sort. L’edifici al qual se li va ensorrar el sostre estava buit però està connectat per dintre amb el del costat, on hi ha la pensió Roser, i on hi havia allotjades quatre persones, tres considerades vulnerables i una allotjada allà pels Serveis Socials de l’Ajuntament. Si qualsevol desgràcia és lamentable, que una persona posada allà per l’Ajuntament hagués pres mal encara no hagués fet tot més inacceptable.

Hi ha una rifa en marxa molt sinistra. Manresa és plena d’edificis que poden col·lapsar en qualsevol moment. Que calgui lamentar danys personals o no està en mans de l’atzar. I això no pot ser així. En un sector tan crític, l’Ajuntament -i la Generalitat no pot al·legar que no és feina seva- hauria de tenir molt ben identificats els edificis perillosos i hauria d’impedir que s’hi residís, a dins o just al costat. Si no es fa un esforç important i ràpid en aquest sentit, la loteria acabarà tocant, i llavors tot seran lamentacions.