Principis de política migratòria

L’abstenció de Junts al Congrés aquesta setmana ha permès salvar dues propostes  legislatives del govern de Pedro Sánchez: el decret òmnibus i la pròrroga de les mesures contra la inflació. La reforma del subsidi d’atur ha caigut pel vot de càstig de Podem a Yolanda Díaz. Amb l’aritmètica parlamentària que va sortir de les eleccions del 23 de juliol, els vots de Junts són imprescindibles perquè el Govern tiri endavant qualsevol iniciativa parlamentària. L’acord fet públic contempla la cessió a la Generalitat de la gestió sobre la immigració per mitjà d’una llei orgànica, fet que anirà associat al traspàs del finançament necessari per exercir aquesta nova competència.

Hi ha por a la pèrdua de la identitat de Catalunya i, en els darrers mesos, Junts ha endurit els seus missatges contra els immigrants. Míriam Nogueras, la portaveu de Junts al Congrés, destaca que Catalunya ha de poder decidir els fluxos migratoris i fer de la llengua un element d’integració per a les persones que arriben al nostre país. El secretari general de Junts, Jordi Turull, també defensa la capacitat de decidir sobre l’expulsió de migrants reincidents en situació irregular. I és que els drets comporten també deures ineludibles. L’alcalde de Calella, per exemple, demana l’expulsió d’11 migrants multireincidents en conflictes violents al municipi, pels quals han estat detinguts moltes vegades. Paral·lelament, el govern d’Emmanuel Macron a França ha aprovat el projecte de llei per controlar la immigració i millorar-ne la integració. La llei aprovada, que ha costat el càrrec a la primera ministra Élisabeth Borne, endureix el reagrupament familiar, les ajudes socials als estrangers no comunitaris, restableix el delicte d’estada irregular al territori, i suprimeix la nacionalitat automàtica a les persones nascudes a França de pares estrangers.

La greu problemàtica dels immigrants en els seus països d’origen els impulsa a marxar i buscar noves opcions de vida en altres llocs. Al mateix temps, l’existència a Espanya i Catalunya de múltiples béns públics, d’accés lliure i gratuït, i la possibilitat de gaudir de tots els beneficis que proporciona el nostre generós Estat del Benestar, actuen com un poderós imant que atrau fluxos creixents d’immigrants. Molts d’ells són il·legals. Els conflictes i els costos externs negatius que repercuteixen en els nadius són un greu problema social que genera alarmisme i encén la xenofòbia. És important prendre solucions que vagin en la direcció correcta i siguin tan operatives com les circumstàncies ho permetin. Quins són els principis fonamentals que haurien d’inspirar la política migratòria per tal que els problemes derivats de la immigració es suavitzin o tendeixin a solucionar-se? El professor Jesús Huerta de Soto ens ofereix quatre principis bàsics.

El primer d’aquests principis és que els éssers humans que emigrin ho facin assumint el risc en primera persona. Això vol dir que la immigració no ha d’estar subsidiada per l’Estat del Benestar, que finança les ajudes amb els impostos recaptats de la ciutadania. Els subsidis actuen sempre com un potent reclam que tendeix a atraure de forma artificial múltiples grups d’immigrants. L’ajut a l’immigrant, amb caràcter general, s’ha de canalitzar a través de la societat civil i la iniciativa privada, però no dels fons públics. El segon principi regulador dels fluxos migratoris consisteix en què els immigrants siguin capaços de demostrar que tenen mitjans propis i independents per guanyar-se la vida i que, per tant, poden mantenir-se per ells mateixos sense ser una càrrega per la societat que els acull. En altres paraules, els immigrants han de ser capaços d’integrar-se dins la societat de destí amb el seu treball productiu, les habilitats tècniques o la capacitat empresarial. Com és lògic, la flexibilitat pròpia del mercat exigeix que, durant els períodes de temps que calguin, els treballadors estrangers que perdin la seva feina o no estiguin en disposició de treballar, han de tenir la possibilitat de buscar-ne una de nova sense que siguin repatriats forçosament al país d’origen. 

El tercer principi essencial que ha de regular els fluxos migratoris és que, d’entrada, no s’ha de concedir el dret polític de vot als immigrants, ja que això crearia tota mena d’incentius a la demagògia política i l’explotació amb finalitats partidistes. També és cert que, en un entorn ideal de múltiples micro-estats (milers d’Andorres i Mònacos), el procés de votació política seria substituït pel de “votació amb els peus”, consistent en domiciliar-se en el país que ofereixi les condicions més favorables. Però mentre no hi hagi aquesta descentralització política ideal, la concessió automàtica de drets polítics es pot convertir en una bomba de rellotgeria que, utilitzada demagògicament pels partits majoritaris, pot arribar a destruir la cultura i la llengua del país.

Finalment, i en quart lloc, el principi més important que ha d’inspirar la regulació dels fluxos migratoris és que els immigrants han de complir en tot moment les lleis del país que els acull, incloses naturalment les d’àmbit penal. Qualsevol violació d’aquestes normes s’haurà de castigar, fins i tot amb l’expulsió. En últim terme, la immigració és incompatible amb l’Estat del Benestar: o es retallen serveis públics amb immigració lliure o es mantenen serveis i es controlen els fluxos migratoris. O una cosa o l’altra. No existeix un dret universal segons el qual tothom pot migrar on vulgui. Catalunya ha de poder decidir quin tipus d’immigració vol, quants immigrants pot acceptar i les condicions amb què ho fa.