Segle XIX

Avui, els ciutadans de Catalunya estem cridats a votar. Només fa 47 anys, del 1939 al 1977, aquest dret de vot no hi era. Encara no fa cent anys que les dones van poder votar a casa nostra (1933). En fa uns 150, que s’instaurà el vot universal per a homes de més de 25 anys. I fa uns 200 anys que només podien votar o ser elegits els homes amb patrimoni. Així que, el dret a vot no ens l’han regalat.

Per això, mirant enrere, són d’admirar aquella gent que al llarg del segle XIX van lluitar per eliminar els abusos de la monarquia dels Borbons: Ferran VII, Isabel II i Alfons XII. En ple procés d’industrialització i d’expansió de l’agricultura comercial, Catalunya vivia un canvi de civilització esperançador i traumàtic, alhora. Les desamortitzacions successives dels béns de les ordes religioses i de les superfícies comunals van comportar l’enriquiment d’alguns propietaris, però van tenir efectes negatius per a les capes humils. La liquidació d’espais comunals feu desaparèixer les comunitats cooperants a les zones rurals. La supressió del delme als eclesiàstics, tampoc va significar altra cosa que els pagesos passessin a la categoria de parcers, arrendataris o masovers dels nous propietaris; mentrestant, es suprimia el paper de l’església monacal, si es vol paternalista i interessat, com a coixí social respecte als més desvalguts. L’entrada del lliure mercat, que va alliberar moltes forces innovadores, va comportar, però, la crisi dels gremis i la seva estructura mutualista de protecció comú.

No era fàcil moure’s en aquell context de crisi dels llaços comunitaris al camp i a les ciutats, de l’aparició d’una nova classe obrera sense tradició històrica i de la convivència entre burgesos innovadors en la creació de prosperitat comuna i els especuladors que van dedicar-se a lucrar-se amb la carronya de l’Antic Règim. Una sèrie de commemoracions enguany de protagonistes de l’època i l’aparició de diversos treballs històrics i de ficció ens porten a immergir-nos en aquest segle XIX tan desconegut.

Manresa i el Bages ja han celebrat els 200 anys del naixement de Josep Anselm Clavé. Roger Canadell, autor de la biografia “ Josep Anselm Clavé. Una vida al servei de la cultura i la llibertat”, ha estat a Manresa; juntament amb la comissària de l’any, Anna Costal, i la musicòloga Glòria Ballús ens van il·lustrar sobre la importància del seu llegat a Catalunya i el Bages. Clavé introduí el moviment coral a Catalunya, propicià el moviment associatiu popular, organitzà l’obrerisme i la menestralia en contextos d’alta repressió i explotació, liderà el republicanisme federal del segle XIX que significa l’eix vertebrador del catalanisme popular, enfront d’un catalanisme més romàntic i conservador.

Un altre personatge de l’època, nascut fa 200 anys, fou Víctor Balaguer, també relacionat amb Manresa ja que en fou elegit diputat per primer cop per la demarcació. Va desplegar una activitat trepidant en la literatura, la música, el periodisme i la història; en la formació d’un pensament catalanista progressista; en l’actuació a les Corts; en l’acció reformadora des del govern; en l’educació i la cultura; en el rescat del patrimoni monumental i documental; en l’excursionisme i l’etnografia; en la política colonial. Sobre ell hi ha diversos treballs com el de . Joan Palomas: “Víctor Balaguer. Renaixença, Revolució i Progrés” ; o el de Montserrat Comas “Víctor Balaguer i la identitat col·lectiva”.

També és el centenari de la mort d’Àngel Guimerà, escriptor i activista polític que es vinculà a la Renaixença, dirigint diverses publicacions. Participà en al fundació de diversos moviments catalanistes unitaris. Com autor teatral estrenà moltes obres d’èxit. El 1892, vicepresidí l’Assemblea de les Bases de Manresa a la ciutat, on retornà un parell de vegades més. Una amb motiu de la inauguració d’un carrer amb el seu nom el 1909. I més tard per presidir uns Jocs Florals juvenils. Properament, a Manresa, parlarà d’ “Àngel Guimerà: De La Gramalla a dramaturg” la manresana Neus Oliveras, autora del llibre “El Vendrell d’Àngel Guimerà i Joan Ramon i Soler (1881-1909)”. També Francesc Comas, que explicarà “Angel Guimerà a Manresa” . Hi haurà una visita guiada a la Casa Museu Guimerà i de Pau Casals d’El Vendrell. I un Ràdio Teatre de “La Filla del mar” a la Sala Els Carlins.

La coincidència de l’interès creixent pel segle XIX ha portat a les llibreries, enguany, les obres de ficció “Urgell. La febre d’aigua”, de Vicenç Villatoro; una novel·la sobre el prodigi tècnic i la gran epopeia humana que va representar la construcció del Canal d’Urgell. “El Federal” de Sebastià Alzamora, sobre la insurrecció de dos mil homes a la Bisbal el 1869 contra la Corona espanyola; amb dos protagonistes: el revolucionari Pere Caimó, fill d’indians contraris a l’esclavitud, i la primera sindicalista catalana, Isabel Vilà. I finalment, “ Allà temps” de l’autor Pere Boixader, situada al Berguedà dels anys 1820-23, la preqüela d’aquesta època.