La intel·ligència interpersonal és un concepte derivat de la Teoria de les Intel·ligències Múltiples del psicòleg Howard Gardner i la va definir com un conjunt d'aptituds que un individu posa en pràctica en els vincles que estableix amb altres persones. El repte primordial de la intel·ligència interpersonal és entendre als altres, basant-se en l'empatia i l'harmonia i aconseguir relacions satisfactòries per a tots els que hi participen.
Encara que és molt evident que la principal font de conflictes entre parelles, companys de feina, familiars i amics són fruit d'una relació, quasi sempre la ignorem i li neguem una vida pròpia diferenciada dels organismes que la promouen. Si dues persones entren en contacte, si fem inventari de qui és part de l'esdeveniment, trobarem dos organismes i una relació, és a dir tres entitats diferenciades.
En la meva experiència en mediació de conflictes m'he adonat del problema que es genera en ignorar la relació com a ens diferenciat de les persones que la viuen. El motiu és molt simple: que les relacions es poden canviar molt més fàcilment que les persones.
Sovint quan estableixo contacte amb una altra persona el primer que faig és escriure un contracte inconscient ple de lletra petita amb el contingut de què desitjo, límits, que és possible, que m'agradaria i el que de cap manera pot passar entre nosaltres dos. El següent que faig és assumir que el que jo he imaginat ho accepta entusiasmada l'altra persona perquè és "evident". En aquest moment he sembrat la llavor dels futurs conflictes. El meu ego estableix com a just el que desitja i en un acte de supèrbia no es vol rebaixar a fer-ho explícit i exposar-se a negociar un canvi.
Resultaria molt útil en les relacions de parella, amistat, laborals i familiars, que de tant en tant, ens demanem: i la nostra relació, o la nostra aliança, com es troba?
Una aliança explicita entre dues o més persones simplement descriu el que volem que estigui present quan estem en contacte, assumint mútuament la responsabilitat que ens alimenti positivament a totes i a tots. Crec que la clau és crear un espai segur per fomentar una comunicació oberta, honesta i oberta al canvi i que no sigui tan exigent ni agressiva com per exigir un canvi personal.
Et proposo que pensis en les teves relacions (intentant diferenciar-les de la persona amb qui la comparteixes) i et preguntis : com vull que estem junts en aquesta relació?, quines són les meves peticions?, com podríem ser més honestos els uns amb els altres?
Si l'exercici el feu en parella, i voleu canviar alguna cosa, intenteu referir-vos al canvi en la relació, no al canvi de l'altre en primera persona. Ja pots endevinar quina petició és més efectiva, la que has de canviar tu o que ha de canviar la forma que ens relacionem? Perquè en el segon cas la responsabilitat sempre serà molt més compartida i la possibilitat d'explorar nous territoris fins i tot de jugar simulant noves situacions no esdevindrà, inicialment, una batalla on una part guanya el que l'altra perd.
