L’exercir el poder per mantenir l’statu quo social

Algú ens controla i, alhora, controlem algú… Els individus ens trobem immersos en unes relacions voluntàries de domini, més o menys justificables i canviants amb una rapidesa temporal més o menys gran. El dinamisme de la nostra realitat, la història global de la humanitat i l'essència de l'univers, no són més que un tens equilibri, complex i contradictori entre els diferents camps de forces i poders existents. 

Des de diferents disciplines socials i culturals (antropòlegs, sociòlegs, psicòlegs, economistes, pensadors, filòsofs, politòlegs…) s'ha intentat explicar allò que definim com el poder. A través d'aquestes línies, i des d'una mirada antropològica i humanista, alimentada per la influència acadèmica i professional de la meva formació com a psicòleg, us proposo una mirada psicosocial més àmplia sobre el sentiment del poder i com aquest s’exerceix.

El poder és cada oportunitat o possibilitat existent en una relació social, que permet a un individu complir la seva pròpia voluntat (M.Weber). Sociològica i políticament és sinònim de força, d'autoritat o de capacitat de dominació d'un sobre un altre, encara que també és impensable aquesta associació constructiva sense el procés contrari i essencial d'una voluntat facilitadora de l'obediència (Foucault). 

La capacitat impositiva no sempre requereix de la coacció, la força o l'amenaça, sinó que sovint es tracta d'una simple evolució legal i social utilitzada per petits grup d'individus, centrats en aconseguir el nivell més alt de confort personal envers els altres, als qui consideren gregaris per naturalesa (Freire). 

El poder és una gènesi antropològica que s'ha mantingut constant al llarg de la història de la humanitat com un dogma mediador, pendular i ambivalent que s'emmascara en nom d’una tergiversada llibertat social. 

El poder no deixa de ser una condició estructural intrínsecament arrelada a l'ésser humà, la voluntat del qual ve determinada per uns quants i les decisions dels quals resulten altament determinants per a la vida de molts altres.

La societat dominant ha evolucionat en la seva forma d'exercir el control per tal de mantenir el poder a les seves mans. S'ha passat dels clàssics sistemes verticals d'imposició i càstig cap a qui no assumís les ordres, fins a l’aplicació d'un sistema de càstig horitzontal, on és el propi grup qui castiga aquell individu que no segueix les seves normes, i tot en nom d'una falsa sensació de llibertat col·lectiva.

Tot i que els subjectes que ostenten i exerceixen el poder ho fan manipulant dels sentiments dels altres per sotmetre'ls a la seva voluntat, la paradoxa de tot plegat és que, sense ni tan sols adonar-nos, estem mantenint un natural, complex i equilibrat statu quo social que acaba sent determinant per a tots, ja que tots tenim una quota de poder, encara que ningú te la totalitat de l’exercici del poder.