Vacunes a la carta, la propera revolució de la salut

En aquest article farem un exercici d’imagi-nació. Tanquem els ulls i pensem. Som al cotxe, ens apropem a un edifici semblant a qualsevol restaurant de menjar ràpid, aquells on es pot recollir l’àpat des del mateix cotxe. Som al novembre, s’engega la campanya de vacunació de la grip. Ens apropem a la finestreta i diem que volem una vacuna. "Per la segona finestreta, si us plau", ens diuen. Avancem. Després d’esperar una estona, ens passarien per la finestreta un pegat, que ens enganxaríem a l’espatlla. Vacuna posada. Seguim amb les nostres vides.

Aquesta situació és potser una mica exagerada, però serveix per il·lustrar un dels últims avenços realitzats per l’Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT) de Boston, Estats Units: les impressores de vacunes.

Segons han explicat des del mateix MIT a la revista Nature Biotechnology, un grup d’investigadors ha creat la primera impressora mòbil de vacunes. L’invent, diuen, té el potencial de produir centenars de dosis diàries, que a més es podrien conservar a temperatura ambient durant grans períodes de temps. Aquesta tecnologia obre la porta, segons confirma Ana Jaklenec, investigadora del MIT a l’article, "a produir vacunes a la carta". La científica posa un exemple: "Si hi hagués un brot d’ebola a una regió concreta, es podrien enviar algunes impressores per a vacunar gent allà mateix".

Pegats amb microagulles

La impressora crea pegats amb centenars de microagulles que contenen la dosi necessària de la vacuna. Aquest s’adhereix a la pell i el producte es va administrant sense la necessitat de recórrer a la injecció tradicional. Un cop impresos, aquests pegats poden guardar-se mesos a temperatura ambient. A l’estudi, els científics afirmen haver utilitzat la impressora per crear vacunes contra la Covid-19 estables a la temperatura habitual -recordem que les utilitzades fins ara devien guardar-se en condicions molt concretes-. A més, els resultats del document confirmen que aquests pegats han sigut capaços de generar, en ratolins, una resposta immunitària comparable a la generada per les vacunes tradicionals contra la malaltia que ens va confinar el 2020.

El grup va començar a treballar abans de l’arribada de la Covid-19, primer amb la motivació de trobar una manera de produir i administrar vacunes contra l’ebola d’una forma ràpida i senzilla quan se’n detectessin brots. Aquests dispositius podrien arribar a qualsevol part del món, permetent una vacunació efectiva i massiva de forma àgil. La idea de les vacunes a base de pegats no és nova, ja que és un mètode en desenvolupament per moltes malalties actualment.