Ja fa anys que científics i metges ens adverteixen sobre la resistència als antibiòtics. També s’estan prenent mesures contra el seu ús indegut i l’automedicació, així com intensificant la informació per intentar que la població prengui consciència sobre un problema amb conseqüències potencialment esfereïdores. A l’opinió pública, qui més qui menys ja sap que automedicar-se, i més fer-ho amb antibiòtics sense visitar al metge, no és el més recomanable si ens trobem malament, però tot i així el seu consum segueix sent elevat i cada cop trobem més bacteris resistents als tractaments habituals.

Segons les últimes dades publicades pel Pla Nacional davant la Resistència als Antibiòtics (PRAN), cada any moren unes 700.000 persones al món com a conseqüència de les infeccions hospitalàries originades per bacteris resistents. D’aquest total, unes 33.000 morts es produeixen a Europa i 4.000 a Espanya. Econòmicament, la resistència bacteriana té un impacte important, ja que la despesa sanitària addicional que suposa la resistència als antibiòtics arriba fins als 1.500 milions d’euros. Les previsions, a més, no són gens bones. De fet, podrien generar por, fins i tot.

Segons les estimacions del PRAN, si no es redueix de forma important l’ús dels antibiòtics, en 35 anys el nombre de morts com a conseqüència a les infeccions multirresistents arribarà a les 390.000 a l’any arreu d’Europa, quedant la xifra espanyola al voltant de les 40.000. Aquestes xifres situaran la resistència als antibiòtics com la primera causa de mort per davant del càncer.

Què és la resistència als antibiòtics?

La resistència als antibiòtics és la capacitat dels bacteris per combatre l’acció d’un o diversos tipus de fàrmacs d’aquest tipus, desenvolupant la resistència com una reacció natural per adaptar-se al medi ambient, fent que siguin molt difícils de tractar.

En aquest sentit, els experts apunten que el ritme de pèrdua d’eficàcia dels antibiòtics és tan alt que, de no canviar la situació, Europa podria tornar a la situació de no poder curar infeccions bacterianes, que produeixen malalties com les pneumònies, per exemple, tal i com passava abans de l’aparició dels primers antibiòtics.

Per què hi ha un abús dels antibiòtics?

La principal causa d’aquesta reacció resistent dels bacteris és l’ús indegut dels antibiòtics, degut a que molta gent els fa servir quan no són necessaris. Aquest abús neix de l’automedicació, sobretot en els mesos d’hivern, quan els refredats i la grip són comuns. El PRAN recorda que el 80% de les afeccions més habituals durant els mesos de fred, que afecten gola, pulmons, nas i orelles, són d’origen víric i per tant els antibiòtics no serveixen per curar-les, ja que combaten els bacteris i no els virus.

Automedicar-se quan no és necessari no només no servirà per millorar, tot i que l’evolució de la malaltia vagi a millor i el malalt pugui pensar que sí, sinó que a més pot esdevenir en reaccions adverses com diarrea o erupcions cutànies, entre d’altres.

Un llarg camí per endavant

Per evitar que la situació empitjori, l’únic camí que hi ha és reduir la presa d’antibiòtics i deixar-los únicament per quan són efectius i ens els recepti el metge. En aquest sentit, segons el PRAM, a Espanya el consum cada cop cau més. Amb dades de 2019, les últimes disponibles, la baixada de receptes va ser del 5% en l’àmbit hospitalari i del 20% en les prescripcions del Sistema Nacional de Salut (SNS) i centres privats.

Tot i que la dada genera optimisme, Espanya segueix sent el cinquè país de la Unió Europea amb una major taxa de consum, quedant encara per sobre de la mitjana del continent. Al país, l’amoxicilina i la azitromicina són els antibiòtics més prescrits pels sanitaris.

Quant al seu ús en l’àmbit animal, s’estan prenent també mesures importants per reduir la seva prescripció. En aquest cas, l’any 2019 les vendes d’antibiòtics d’ús veterinari va caure un 13,6%, situant Espanya en la mitjana europea