El trastorn per afartament

El trastorn per afartament (BED) és un trastorn alimentari caracteritzat per episodis recurrents d’afartament, seguits de sentiments de vergonya o culpa. Les persones amb BED sovint solen menjar grans quantitats d’aliments en un curt període de temps, i poden sentir-se com si no poguessin controlar-se.

El BED és un trastorn greu que pot tenir un impacte negatiu sobre la salut física i mental de la persona que el pateix. Les persones amb BED tenen un risc més alt d’obesitat, diabetis, malalties cardiovasculars i altres problemes de salut. També poden experimentar problemes emocionals com la depressió, l’ansietat i la baixa autoestima.

Causes del trastorn per afartament

Les causes del trastorn per afartament no estan del tot clares, però es creu que estan relacionades amb una combinació de factors biològics, psicològics i ambientals.

Entre els factors biològics, hi ha:

Alteracions en els nivells de serotonina, una substància química del cervell que regula l’apetit, l’humor i el comportament.

Alteracions en els nivells de grelina, una hormona que estimula l’apetit.

Entre els factors psicològics, trobem:

Problemes amb l’autoestima i la imatge corporal.

Tècniques d’afrontament inadequades per a l’estrès i les emocions negatives.

Entre els factors ambientals, hi ha:

Exposició a imatges i publicitat que promouen la dieta i la primesa.

Pressió social per ser prim.

Diagnòstic del trastorn per afartament.

El diagnòstic del trastorn per afartament es basa en els criteris de diagnòstic del Manual Diagnòstic i Estadístic de Trastorns Mentals (DSM-5).

Per diagnosticar el BED, la persona ha de presentar almenys dos episodis d’afartament a la setmana durant un període de tres mesos. També ha de sentir-se avergonyida, culpable o repugnada després d’un episodi d’afartament.

Tractament del trastorn per afartament

El tractament del trastorn per afartament sol implicar una combinació de teràpia psicològica i medicació.

La teràpia psicològica més eficaç per al BED és la teràpia cognitivoconductual (TCC). La TCC ajuda a les persones a identificar i canviar els pensaments i comportaments que contribueixen al seu trastorn.

La medicació que s’utilitza per al BED inclou antidepressius, antipsicòtics i inhibidors de la recaptació de serotonina i noradrenalina (IRSN).

Consells per evitar el trastorn per afartament

Menja regularment: menjar amb freqüència al llarg del dia ajuda a controlar l’apetit i evita que sentir-se famèlic.

Escolta el cos: quan et sentis ple, deixa de menjar. No t’obliguis a acabar-te el plat.

Menja aliments saludables: evita els aliments processats i rics en sucres i greixos saturats.

Prepara els teus àpats i begudes: això t’ajudarà a controlar el que ingereixes.

Menja de manera conscient: concentra’t en el sabor dels aliments i la sensació de plenitud del teu cos.

Evita menjar quan estiguis trist, enfadat o estressat: espera fins que et sentis més calmat abans de menjar

Aprèn a manejar l’estrès: trobar maneres saludables d’afrontar l’estrès t’ajudarà a evitar menjar per emocions.

I, sobretot, si et sents desbordat, busca ajuda professional: un terapeuta et pot ajudar a identificar les causes dels teus afartaments i a desenvolupar estratègies per afrontar-los.

Enfrontar-se a l’afartament pot ser un repte, però amb les estratègies adequades i una mentalitat positiva respecte a la alimentació, és possible mantenir una relació saludable amb els aliments. La clau és adoptar hàbits alimentaris conscients, buscar suport quan sigui necessari i recordar que la salut és un procés holístic que inclou tant el benestar físic com el mental.