Els perills per a la salut del canvi climàtic més enllà de les altes temperatures

El canvi climàtic és un fet irrefutable. Gairebé a tots els indrets del planeta s’estan registrant temperatures mitjanes més elevades, sovint rècord, amb més freqüència, alhora que també puja la probabilitat de patir episodis climàtics extraordinaris com tempestes torrencials o situacions climatològiques anòmales per l’estació en la que estem. A més, també són i seran cada cop més habituals les sequeres com la que patim a Catalunya des de fa mesos.

Les dades així ho confirmen. El calor registrat a Espanya durant la setmana passada ha deixat les temperatures més altes de tota Europa en un mes de gener des de que hi ha registres. El rècord el va marcar la localitat valenciana de Gavarda a la Ribera Alta, on s’ha arribat a superar els 30 graus (30,7), seguida de localitats com Guadasséquies amb 29,9 graus, Beniarrés, 29,4, l’Alcúdia, 29,3 o Castelló de Rugat, 29,3, entre d’altres. Les dades les aporta l’AVAMET, la Associació Valenciana de Meteorologia, a partir de registres d’estacions pròpies repartides pels municipis. «Es la primera vegada que s’arriba a aquestes temperatures al gener des de que hi ha dades meteorològiques», advertia l’entitat a la xarxa social X.

Habitualment, a la Comunitat Valenciana, aquestes temperatures són més habituals a partir de la primera setmana de maig. Els precedents més propers eren els 29,8 graus que Alacant va registrar al gener de 2021, fa només tres anys, fet que evidència la tendència a l’alça de les temperatures durant les últimes dècades. 

Tot i que aquest episodi no deixa de ser una anècdota hivernal fruit d’un potent anticicló que ja ha passat, deixant les temperatures en valors més habituals, el fet es que els científics coincideixen en apuntar que cada cop deixaran de ser menys anecdòtics i més habituals amb les consegüents conseqüències que aquest fet tindrà no només pel clima i el temps, sinó també per la salut.

Els riscos del canvi climàtic per la salut

La relació entre els fenòmens del canvi climàtic i la salut es manifesta a través d’impactes directes i indirectes, plantejant reptes significatius que requereixen una atenció immediata. Els impactes directes del canvi climàtic es tradueixen en esdeveniments climàtics extrems com ones de calor, sequeres, tempestes intenses i l’augment del nivell del mar. Tanmateix, els impactes indirectes desencadenen una cascada d’amenaces per la salut pública. Les malalties respiratòries i les transmeses per vectors troben condicions propícies per a la seva propagació. La inseguretat alimentària i hídrica, juntament amb la desnutrició i els desplaçaments forçats, conformen una xarxa complexa de desafiaments que afecten directament la salut humana.

Dades clau reforcen la urgència d’abordar aquest problema. L’augment de temperatures mitjanes anuals i la creixent incidència de desastres climàtics afecten més persones cada any. L’Organització Panamericana de la Salut (OPS), amb la col·laboració de la Organització Mundial de la Salut, projecta que, l’any 2030, hi haurà 250.000 persones que moriran pels efectes del canvi climàtic, xifra que no farà res més que augmentar fins les gairebé 160 milions de persones que podrien morir, segons les seves estadístiques, l’any 2050 en una corba de creixement que fa por.

Davant l’emergència climàtica, i aportant un altre punt de vista, la OPS demana destinar esforços en prevenir les aturades del servei quan es produeixin situacions límit a causa de desastres naturals o climàtics. A Amèrica, on el 67% d’aquestes instal·lacions es troben en zones propenses a desastres, el repte és evident. En l’última dècada, 24 milions de persones van perdre l’accés a l’atenció mèdica a causa de danys en la infraestructura, un recordatori tangible de la vulnerabilitat del sistema de salut davant d’esdeveniments climàtics extrems.

Pel que fa als aspectes que afectaran directament en la salut de les persones, més enllà dels riscos inherents en els episodis climàtics extrems, trobem, per exemple, el risc de l’expansió d’algunes malalties que abans eren limitades a determinades zones. Amb temperatures mitjanes en augment, els vectors responsables de malalties com la malària, la dengue i la malaltia de Lyme troben entorns més amics per prosperar. Zones que abans estaven fora del seu abast ara es veuen afectades, sorprenent comunitats no habituades i, per tant, més vulnerables.

L’increment de les temperatures també pot alterar els cicles de vida d’insectes portadors de malalties, com els mosquits. Això pot donar lloc a cicles reproductius més ràpids i, per tant, a una proliferació més gran de malalties com la febre del Nil Occidental i la malària en àrees que abans no les veien com a amenaces. Altres malalties infeccioses, com les malalties de les vies respiratòries, també es veuen afectades pel canvi climàtic. Els patrons de pluja irregulars poden crear condicions òptimes per al creixement de bacteris i fongs, augmentant el risc de brots de malalties respiratòries en regions que experimenten canvis en els seus climes tradicionals.

La interconnexió entre la propagació de malalties i el canvi climàtic és més complexa del que es podria pensar a primera vista. Les modificacions en els ecosistemes poden alterar les rutes migratòries d’animals portadors de malalties, contribuint a la dispersió de malalties zoonòtiques com la febre del Nil Occidental o el virus Zika. Aquest canvi en la dinàmica de les malalties no només representa un risc per a la salut, sinó que també planteja reptes als sistemes de salut existents. Regions que anteriorment no estaven equipades per fer front a certes malalties es veuen sorpreses per la seva arribada, provocant tensions en els recursos i el personal mèdic.

La resposta a aquest desafiament global no només requereix accions aïllades sinó una cooperació internacional. La vigilància epidemiològica i la preparació anticipada són crucials per anticipar-se als impactes de la propagació de malalties. A més, les comunitats han de ser educades sobre com mitigar aquests riscos i adaptar-se als canvis en les condicions de salut.