El millor moment per a la leucèmia limfocítica crònica

Aquest és, sens dubte, el moment més dolç en el tractament i esperança de vida dels pacients que pateixen leucèmia limfocítica crònica, una malaltia per a la qual no existeix una cura, però per a la qual es recorre ja a fàrmacs de segona generació que han aconseguit desbancar la quimioteràpia i donar qualitat de vida a les persones que desenvolupen aquesta patologia. Malgrat aquests grans avenços mèdics, la investigació no cessa i els experts auguren una millora encara més important durant la pròxima dècada, tant en el tractament com en la seva durada.

La leucèmia limfocítica crònica és més habitual del que es pugui arribar a pensar. De fet, es calcula que a Espanya la pateixen més de 20.000 persones. Malgrat que la paraula leucèmia o càncer de sang espanti al sentir-la a la consulta, una cosa és estar diagnosticat d’aquesta patologia i una altra de molt diferent, desenvolupar-la. És per aquesta raó que els professionals mèdics i investigadors es mostren optimistes de cara al present, però també de cara al futur més immediat: en tan sols una dècada s’ha aconseguit desbancar la quimioteràpia i prolongar l’esperança de vida dels pacients.

Aquest va ser el missatge optimista que van llançar els experts convidats a una taula rodona organitzada per EL PERIÓDICO en col·laboració amb la companyia biofarmacèutica BeiGene, dins dels actes commemoratius del 45 aniversari del diari. Sota el títol «Avenços i necessitats en la leucemia linfocítica crònica», els professionals de la salut convidats a l’esdeveniment van ser molt clars al concretar que la situació mai havia sigut millor quan parlem de tractar pacients amb aquesta patologia.

«Hi ha hagut una millora molt important quant als tractaments, i això continua», va apuntar el cap de la secció d’Hematologia i Hemoteràpia de l’Hospital de la Vall d’Hebron de Barcelona, Pau Abrisqueta, i va puntualitzar que «la investigació de la malaltia i els tractaments han canviat molt durant els últims anys i segur que aniran a més».

«Hi ha una investigació molt activa i estic convençut que millorarà més»

Pau Abrisqueta

— Cap de la secció d’Hematologia i Hemoteràpia de l’Hospital de la Vall d’Hebron de Barcelona

En el mateix sentit, el doctor Josep Maria Roncero, hematòleg a l’Hospital Josep Trueta de Girona, va voler llançar «un missatge molt positiu» a pacients i familiars, ja que «avui dia l’expectativa de vida dels pacients amb aquesta malaltia en la majoria dels casos no es veu limitada, té una vida de qualitat, no es veu afectada la seva vida d’una manera significativa», va afirmar.

La incidència

La leucèmia limfocítica crònica (LLC) representa aproximadament una tercera part dels casos de leucèmia que es produeixen cada any. Malgrat que la paraula càncer espanta, la leucèmia limfocítica crònica pot cursar sense manifestacions de malaltia durant molt temps en la majoria dels pacients, bé perquè no s’ha descobert la seva existència o perquè el seu comportament clínic estigui caracteritzat per un creixement lent o cap evidència de creixement, una vegada que s’ha diagnosticat. 

«El terme leucèmia té un impacte molt gran quan un rep el diagnòstic a la consulta», admetia Abrisqueta, i és per aquesta raó que posava èmfasi en la necessitat d’establir una bona comunicació metge-pacient. «Des del diagnòstic, com que la majoria dels pacients no requereixen tractament, allà és molt important una bona explicació de la malaltia per reduir la càrrega emocional que pateixen», resumia Abrisqueta. «El pacient descarrega part de la seva angoixa a sobre teu i es deixa portar», va explicar Roncero, afegint que «si l’hi comuniques bé, el pacient ho assumeix molt bé».

«Hem fet un salt important en vuit anys, era un horitzó impensable»

Josep M. Roncero

— Hematòleg de l’Hospital Universitari Josep Trueta, ICO Girona

I ¿com es diagnostica aquesta malaltia? La leucèmia limfocítica crònica, com tota malaltia de la sang, es detecta amb una analítica alterada, normalment de control per altres problemes, com pot ser la diabetis o la hipertensió. «Es detecta un augment de leucòcits, cèl·lules de defensa: és un primer signe d’alarma i ens deriven als hematòlegs», aclaria Abrisqueta. Cal tenir en compte que la gran majoria de persones diagnosticades no requereixen un tractament. «Només necessitem un tractament quan la malaltia dona problemes, hi ha pacients que no el requeriran mai», concloïa el cap d’Hematologia i Hemoteràpia de Vall d’Hebron. 

«Molts d’ells es faran controls cada sis mesos, però faran una vida normal, l’únic que té una malaltia crònica és que requereix uns controls rutinaris», apuntava Pau Abrisqueta.

Patologies associades

¿I com és el seu dia a dia? «Els pacients tenen una mica més de risc de fer infeccions o de fer un infart, més enllà de la progressió de la malaltia com a tal», va exposar Abrisqueta. Cal tenir en compte que la LLC afecta principalment les persones grans, sent 72 l’edat mitjana dels pacients en el moment del diagnòstic. És per aquesta raó que és bastant comú que a més d’aquesta malaltia, les persones afectades pateixin altres problemes mèdics habituals, com pugui ser hipertensió arterial, diabetis mellitus, obesitat, artrosi, bronquitis crònica, malalties de l’estómac o de l’aparell digestiu, entre d’altres.

Josep Maria Roncero resumia que al ser pacients amb mitjana d’edat avançada, «et limita el que pots fer, són condicionants no només mèdics també socials» i és per aquesta raó que va apuntar la necessitat cada vegada més gran d’«una actuació multidisciplinària». «Ens hem obert a fer-hi entrar altres especialistes per abordar de manera integral aquesta patologia», va afegir en aquest sentit Abrisqueta, ja que els tractaments fets servir no estan exempts d’efectes secundaris i alguns d’ells requereixen la col·laboració d’altres especialitats, com poden ser cardiòlegs o geriatres. «Un punt de vista més global està agafant més rellevància», va concloure l’hematòleg de Vall d’Hebron. 

Una revolució

En l’última dècada el tractament d’aquesta malaltia ha fet un tomb. Si fa uns deu anys es basava en quimioteràpia o en quimioimmunoteràpia, «ara l’índex de pacients que es tracten amb químio és gairebé nul», explicava el cap de la secció d’Hematologia i Hemoteràpia de l’Hospital de la Vall d’Hebron. «Actualment, utilitzem fàrmacs més dirigits a les dianes biològiques de la malaltia» afegia, i recordava que «la quimioteràpia no pot anar tan dirigida i presentava molts efectes secundaris, mentre que ara el tractament és molt més directe».

«La revolució que ha suposat el descobriment de nous fàrmacs ha permès obrir als hematòlegs i als pacients la possibilitat de poder tenir més opcions de tractament, millors que la quimioteràpia, i més àmplies», va aprofundir Josep Maria Roncero i va puntualitzar que aquestes solucions van aparèixer fa tan sols uns quants anys, «segones i terceres generacions de fàrmacs dirigits a escala molecular, amb una toxicitat molt baixa i controlada, amb resultats espectaculars».

Amb tot, no s’ha de perdre de vista que aquesta és una malaltia crònica. «Els tractaments no són curatius de la malaltia», insistien els dos professionals de la Medicina. Però anteriorment s’havia de recórrer únicament a la quimioteràpia, un tractament que afectava la qualitat de la vida del pacient, la resposta del qual cada vegada era menor i no s’evitava la mort del malalt.

«Fa uns quants anys aquests tractaments eren un somni. Nosaltres hem viscut una època en què la majoria dels pacients se’ns morien d’això, tret que morissin de vells», va apuntar Roncero, concloent que «ja hi ha hagut un salt molt important, però probablement encara milloraran més les opcions de tractament d’aquests pacients i la seva qualitat de vida».

En aquest sentit, el mes d’octubre vinent se celebrarà a Boston (EUA) el Congrés Mundial dedicat a la leucèmia limfocítica crònica. I també en dates pròximes, del 26 al 28 d’octubre, Sevilla acollirà el Congrés d’Hematologia, concretament i de manera conjunta el LXV Congrés Nacional de la Societat Espanyola d’Hematologia i Hemoteràpia (SEHH) i XXXIX Congrés de la Societat Espanyola de Trombosi i Hemostàsia (SETH). D’allà s’espera que es vagin desgranant els passos que va fent la investigació científica en aquest àmbit. 

En aquest sentit, l’hematòleg Josep Maria Roncero aplaudia el fet que «s’està portant a terme una investigació molt activa». «Estic convençut que durant els pròxims anys millorarà més», va sentenciar.

Els deures a mitjà termini passarien per trobar noves opcions de tractament per als pacients que perden la resposta a aquests nous fàrmacs, que són una minoria, segons van convenir els experts. Abrisqueta va concretar que «s’estan desenvolupant nous tractaments per a la leucèmia limfocítica crònica amb nous inhibidors de tirosina-cinasa». I, d’altra banda, Abrisqueta va indicar que «hi ha una part de desenvolupament del tractament més basat en immunoteràpia, un nou vessant que pot donar una nova opció als pacients».

Investigant

El paper fonamental dels grups d’investigació cooperatius com el GELLC (Grup Espanyol de Leucèmia Limfocítica Crònica), va ser un altre dels punts a tractar a la taula, per la seva acció educacional de cara als hematòlegs que no són experts en LLC, però sobretot per la seva tasca com a nexe per poder fer estudis. «L’important és poder reunir diversos centres i poder unir esforços i elaborar estudis amb més impacte», va avaluar Abrisqueta. També en l'àmbit clínic, la importància d’aquests grups recau que poden dissenyar estudis independents, amb aspectes que els professionals mèdics considerin que no queden ben coberts.

Una altra associació, però en aquest cas de pacients, pot suposar un gran suport per a les persones afectades per aquesta patologia i les seves famílies. AEAL, l’Associació Espanyola d’Afectats per Limfoma, Mieloma i Leucèmia, va ser constituïda per pacients l’octubre del 2002. Des de fa més de 20 anys compleix els seus objectius de prestar formació, informació i suport als afectats per malalties oncohematològiques.

Per concloure la taula rodona, nous bons auguris de cara al futur immediat: «Al llarg d’aquesta dècada completarem la gran revolució de la LLC. El recorregut del pronòstic infaust per als pacients s’haurà aconseguit aparcar», va sentenciar Josep Maria Roncero.