Pilar Jurado: "Un artista té l’obligació de ser el mirall en el qual es miri la societat"

Dona lluitadora que has arribat a acumular fins a sis títols superiors en composició, direcció d’orquestra, cant, piano, musicologia i pedagogia musical. ¿Com va ser el teu primer contacte amb la musica?

Des de molt petita cantava, però amb 7 anys, una nit vaig veure la pelicula Strangers in the night i l’endemà em va veure la meva mare amb un xilòfon petit tocant la cançó de la pel·lícula i es va quedar tan impressionada que em va preguntaŕsi volia estudiar música. Vaig haver d’esperar fins a tenir els 8 anysfets per poder entrar al conservatori. Però aquest va ser el punt en el qual la meva mare es va adonar que hi havia una cosa fora del normal.

Has sigut la primera dona d’estrenar al Teatro Real, ¿què ha significat aquest èxit?

Estrenar una òpera al Teatro Real és una de les fites més grans que pot realitzar un compositor a Espanya, sigui home o dona. I el privilegi que va suposar per a mi fer-ho en les condicions de màxima excel·lència amb què es va portar a terme, és una cosa que difícilment es tornarà a repetir en gaire temps. Que una dona conquereixi un espai en la nostra societat és obrir aquest espai a altres dones i normalitzar que el talent va més enllà del gènere.

Estàs de gira amb el teu espectacle Callas by Pilar Jurado. ¿Com ha sigut acostar-t’hi?

Aquest personatge forma part de la meva vida des dels meus inicis. Amb només 14 anys passava algunes tardes amb el meu amic Ignacio Vargas Bernabéescoltant en discos de vinil totes les grans. De fet, t’anticipo que Callas by Pilar Jurado serà vinil. Ja estic treballant en la producció i espero presentar-lo abans del pròxim Nadal. Em fa molta il·lusió. Maria Callas és un personatge molt particular per tot el que va suposar com a fenomen social, la seva participació en pel·lícules, la seva presència en els mitjans... Es va convertiŕen una veritable llegenda. Jo vaig aprendre a trinar escoltant-la i hi ha moltes coses de la meva vida que estan lligades a ella. Ha sigut per a míun orgull trepitjar molts dels teatres que ella va trepitjar. Així que quan va arribar el seu centenari em va semblar que la millor manera d’honrar la seva memòria era fer-li aquest Callas by Pilar Jurado i l’acollida está́ sent impressionant. Faré un concert molt especial a Los Veranos de la Villa a Madrid amb orquestra i en obert. Poder portar l’excel·lència al gran públic és meravellós perquè si hi ha una cosa que va aconseguir Callas va ser democratitzar la seva figura i que fos estimada no només pels amants de l’òpera, sinó per la societat en general.

També has estrenat recentment El Coraje de la Rosa. ¿Per què és especial aquesta obra per a tu?

Aquesta obra que es va estrenar al Palacio de Bellas Artes, amb una esplèndida Orquestra Simfònica Nacional de Mèxic dirigida per Ludwig Carrasco, està dedicada a una de Las Trece Rosas, Pilar Bueno Ibáñez, la meva tia àvia. I crec que, en un moment com l’actual, en què hi ha una situació de tanta desraó, amb tantes guerres, és important recordar-nos dels errors del passat, de totes les massacres innecessàries per no tornar a repetir-ho. La millor manera d’honrar-los és que el món trobi la manera d’arribar diplomàticament a acords que ens permetin a tots viure millor. Ningú guanya en una guerra.

A més, dediques temps a projectes solidaris...

Sempre he dit que un artista té l’obligació de ser el mirall en el qual es miri la societat. Em preocupa deixar aquest món una miqueta millor del que l’hem rebut i és inevitable ajudar a visibilitzar algun tema que em sembla important. Per exemple, el 2013 l’Organització Internacional del Treball em va anomenar ambaixadora Mundial per a l’Erradicació del Treball Infantil. O la xacra social que continua sent la violència de gènere. Necessitem viure en un món més just i això passa perquè les dones puguin desenvolupar el seu talent i viure tranquil·les.

¿Com creus que pot contribuir la música al benestar i la cultura de les persones?

Estem vivint un moment de profund canvi tecnològic, polític i social. Això està fent que la cultura, i amb ella la música, erròniament es confongui amb l’entreteniment. La música és molt més que això. En un món digital, la música segueix sent l’art més abstracte i el que més directament impressiona el nostre cervell i és capaç de transmutar les nostres emocions. Però en un món tan visual, cada vegada necessita més d’altres elements per impactar en la societat i això està transformant també els diferents gèneres musicals. Com en la meva òpera, el futur és cada vegada més una «pàgina en blanc».

Has sigut la primera presidenta executiva de la SGAE, ¿com creus que impactarà la intel·ligència artificial en la forma en què es crea i es consumeix la música?

La creixent capacitat de la IA per a tasques complexes està arribant a la creació musical i això obre les portes a una nova incertesa laboral en músics i cantants, que no només veuen copiades les seves fórmules creatives, sinó que fins i tot descobreixen les seves veus suplantades. El gran repte a què ens enfrontem és com reglar l’autoria de les obres generades per IA i en què podria acabar devaluant la generació per humans. El gran públic consumirà allò que es difongui majoritàriament, sense plantejar-se la seva procedència. Inevitablement, els professionals de la música hem d’entendre aquest moment de nous paradigmes tecnològics i trobar fórmules que preservin l’emocionalitadtde l’art, utilitzant la IA com a eina que amplifiqui el talent musical i la creativitat humana. M’interessen moltíssim tots els avenços que hi està havent i estic molt involucrada en el tema de les lleis que s’han de crear entorn de la intel·ligència artificial i treballant perquè sigui una ajuda i no el final de massa professionals del sector.

Parla’ns dels teus projectes...

Estic de gira internacional amb Callas by Pilar Jurado i continuaré també amb la gira nacional. El 2 de novembre oferiré una versió molt especial d’aquest recital a l’Auditori Nacional juntament amb convidats molt estel·lars que encara no puc revelar. Tinc diversos encàrrecs com a compositora, i entre ells destaca el que m’acaba de fer l’Orquestra i Cor Nacionals d’Espanya, La tumba de Antígona que s’estrenarà el maig del 2025. El meu projecte més ambiciós, en el qual fa anys que treballo, consisteix en la creació de tot un univers entorn del vocal, i per a això acabem de crear l’Acadèmia de les Arts i les Ciències de la Veu d’Espanya.