El grup musical de la Parròquia de Sant Josep de Manresa amplia horitzons

La música és un llenguatge universal que pot arribar a captar l’atenció de moltes persones independentment de la seva procedència, situació o variants culturals i històriques. Això és el que ha aconseguit el grup musical Església, Música i Cant de la Parròquia de Sant Josep del Poble Nou de Manresa.

Aquesta banda va néixer fa dos anys amb l’objectiu de trencar amb l’homogeneïtat de la coral tradicional de les eucaristies de les misses i passar a un estil dinàmic i lliure. Per fer-ho possible, el director de l’entitat, Carles Torras, ha anat sumant nous membres de diferents edats i nacionalitats per conformar un grup heterogeni .

Ara, una seixantena d’integrants aporten el seu gra de sorra en les actuacions que organitzen. Entre tots s’alternen en funció de la seva disponibilitat amb la idea de poder fer seccions concretes en un futur.

El grup assaja en una petita sala de la guarderia de la parròquia, que va tancar els anys noranta. En aquest espai, els diferents integrants disposen de tots els instruments necessaris: micròfons, pianos, bateries, acordions, flautes, harmòniques, guitarres. 

La banda assaja els dissabtes al matí, però quan s’acosta un festival a dues setmanes vista el programa s’intensifica per tal de preparar els vint temes que interpreten diàriament des de 2/4 de vuit de la tarda fins a 2/4 de deu de la nit.

Les músiques que interpreten és un dels elements bàsics de cohesió del grup, que ha potenciat els èxits dels anys 60,70 i 80 per enganxar el públic assistent. De l’ampli repetori que interpreten, la banda aposta per temes clàssics de grups i cantautors com The Beatles, La Oreja de Van Gogh, Creedence, Bob Dylan o Lluís Llach, entre d’altres. Paral·lelament, Església, Música i Cant també ha posat en escena cançons de pel·lícules musicals com Mamma Mia! o Sister Act pels joves de la colla.

«Llibertat d’acció i pensament»

La clau de la bona química entre els integrants és el lema que impera en el grup: «Llibertat total d’acció i de pensament». «Cada membre decideix la seva manera de pensar i actuar. No s’admeten totalitarismes. L’ultracatolicitat no existeix», afrima Torras. 

Amb aquest sentiment i objectiu comú, l’agrupació va decidir fer un pas més enllà i actuar en altres espais independents de les parròquies. El grup ha endegat actuacions a residències, hospitals i festivals. De fet, Església, Música i Cant ja ha organitzat festivals al Teatre Nostra Llar del Poble Nou, al Centre Mutuam de Manresa i a la Residència d’avis de les Germanetes dels Pobres de Vic. Pròximamanet, també tocaran a la presó de Lledoners, on són el grup oficial de misses, i de cara al setembre volen fer parada a Ripoll, Solsona i Puigcerdà. «Aconseguim arribar al cor del públic amb cançons de finals del segle XX que rememoren la joventut de molts dels assistents pels quals actuem», reconeix Torras. 

Dels set integrants a l’estiu del 2021 als més de seixanta d’enguany demostren l’expansió del grup des de la seva creació. El membre més petit té sis anys i el més gran en té setanta-dos. Hi ha persones de les Filipines, Brasil, Puerto Rico, Veneçuela, Nigèria, Perú, Equador i Romania. L’agrupació organitza els esdeveniments sense ànim de lucre i paga les seves pròpies despeses. Cadascun dels integrants aporta cinc euros al mes per fer calaix, tot i que els costos de reparació d’instruments sol ser elevat.