«La imitació del so del ruc és un dels moments més bojos del Carnaval»

L'enginyer informàtic Marc Arnau Borràs (Solsona, 1980) ha estat durant els darrers deu anys el bramador oficial del Carnaval de Solsona, una de les figures més carismàtiques que s'encarrega d'imitar el bram del popular ruc durant la nit més esbojarrada en què se celebra la tradicional penjada de l'animal des de la Torre de les Hores. Després d'anunciar que cedeix el relleu, a partir d'un concurs obert a la ciutadania, fa un repàs de la seva experiència imitant el ruc i també fent una mica el ruc en una festa que s'estima.

Recentment, va anunciar que deixarà de ser el bramador del Carnaval de Solsona. Com va decidir que era el moment de cedir el relleu?

Feia temps que m'ho plantejava perquè considero que és positiu que els papers es vagin renovant. Allò que manté viu el Carnaval és la seva base popular. Per tant, ha de ser una festa que s'impulsi des del poble i per al poble i, per aconseguir-ho, és fonamental que la gent participi en els actes per tal de sentir-se seva la tradició.

Quina és la importància del bramador dins dels actes del Carnaval de Solsona?

El bramador protagonitza un dels moments àlgids del Carnaval de Solsona, que consisteix a imitar el so del popular ruc. Després de l'erupció de comparses, es llegeix un sermó satíric per repassar fets polèmics que han succeït durant l'últim any a Solsona i aquest discurs s'acaba amb un bram enmig de la plaça, tot evocant aquest animal simbòlic per al carnaval, que torna a aparèixer en la tradicional penjada del ruc des de la Torre de les Hores. La imitació del bram del ruc dura només uns minuts, però és un dels moments més bojos i divertits del Carnaval.

En el seu dia a dia, es dedica a l'enginyeria informàtica. Què el va moure a formar part de la tradició tot imitant el bram del popular ruc?

D'entrada pot arribar a sorprendre que un enginyer informàtic es dediqui a fer de ruc per Carnaval, però el meu lema és que l'humor és un element transversal que ha de ser compatible amb les diferents facetes de la vida. Sempre he intentat aprendre a riure de mi mateix i amb els altres, per això de seguida que em van oferir la possibilitat de fer de bramador vaig acceptar. La proposta em va arribar per agafar el relleu d'un dels bramadors més estimats de Solsona, Mario Vilaginés, que va morir l'any 2014.

Com s'aprèn a ser un bon bramador, tenint en compte el llegat que havia deixat Vilaginés?

La veritat és que el primer any estava molt nerviós, ja que una cosa és fer el ruc entre els amics i una altra de ben diferent pujar sobre un escenari amb centenars de persones mirant-te. En aquest sentit, em va ajudar molt escoltar les gravacions d'en Mario, que era un autèntic bramador. Ell provenia de pagès i li sortia d'una forma molt natural. Fins i tot, algun any havia portat un dels seus rucs a la plaça i, en el moment que ell bramava, l'animal el contestava.

Quin és l'origen de la figura del bramador?

La figura del ruc sempre ha estat present en l'imaginari del Carnaval de Solsona, tenint en compte la llegenda segons la qual els solsonins van penjar un ruc al campanar amb l'objectiu que se'n mengés unes herbes. Amb els anys, el ruc s'ha convertit en un símbol per al Carnaval, així com les reproduccions del seu bram. Tenim constància que la tradició d'imitar el seu so ve de lluny, almenys des de finals de segle XX, amb bramadors com Josep Alzina, conegut com el Pep dels Oriols, a qui se li va dedicar uns dels Gegants Bojos del Carnaval.

Si ha de fer balanç de la seva experiència com a bramador, quins han estat els millors moments que ha viscut?

D'entre les deu edicions com a bramador, recordo amb tendresa quan vaig dedicar la bramada al Mario, després de la seva mort. També retinc a la memòria l'any que vaig homenatjar l'artista i amic Genís Colell, que va morir de càncer. En aquests moments, costa sortir a l'escenari i mantenir el cor fort, però ho fas per al públic. El que m'emporto són totes les emocions de veure la gent en un moment tan eufòric com és la nit de dissabte del Carnaval, en què l'energia carnavalesca es respira per tots els racons.

Quines considera que han de ser les qualitats del nou bramador?

La gent se sorprendria de la quantitat de solsonins i solsonines que saben imitar a la perfecció el so del ruc. De possibles candidats n'hi ha, però falta que s'animin a estar davant del públic. Per tant, el futur bramador o bramadora hauria de ser una persona capaç de deixar la vergonya de banda i, alhora, actuar amb respecte envers una festa amb molta tradició a Solsona. Però considero que el requisit indispensable és que sigui algú que s'estimi el Carnaval.