Experts aposten per convertir la biomassa en un material químic

El Centre de Ciència i Tecnologia posa en marxa una planta de biorefineria per transformar la fusta en productes per al sector químic i farmacèutic

Un tècnic del CTFC mostra el carbonet extret de la planta de biorefineria

Un tècnic del CTFC mostra el carbonet extret de la planta de biorefineria / MIREIA ARSO

Laura Serrat

Laura Serrat

El Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), ubicat a Solsona, ha posat en marxa una planta de biorefineria per transformar la biomassa forestal en productes d'alt valor afegit. Es tracta d'una instal·lació pionera a Catalunya, tenint en compte que permet aprofitar la fusta dels boscos que actualment no són rendibles econòmicament per ser explotats i extreure'n elements útils per al sector químic o farmacèutic.

La instal·lació d'aquesta planta s'ha impulsat en el marc del projecte Life Biorefformed, liderat pel CTFC. La coordinadora principal del projecte, Neus Puy, explica que la biorefineria és un model d'aprofitament de la biomassa forestal que està agafant embranzida en diversos països europeus i que, fins ara, era pràcticament inexistent a Catalunya. En aquest sentit, destaca que l'objectiu és que aquesta planta amb una capacitat de 100kg/h de biomassa serveixi com a model per a la indústria.

La primera part del projecte va consistir en l'obtenció de la biomassa forestal. Puy assenyala que els treballs es van desenvolupar en boscos on actualment la fusta pràcticament no té valor al mercat. Per exemple, es van dur a terme extraccions en boscos afectats per pertorbacions com ventades o tempestes, també en alzines sureres envellides que presenten una productivitat baixa, en pinedes regenerades després d'un incendi que han crescut de forma desordenada o en arbustos de poc valor com el bruc i l’arboç.

La biomassa es tritura abans de la seva conversió a la biorefineria

La biomassa es tritura abans del seu pas per la biorefineria / MIREIA ARSO

D'aquesta forma, es va impulsar un important treball de gestió forestal en boscos que fins ara no eren rendibles. "La major part de la matèria que s'extreu dels boscos es fa servir per a la combustió, però ara hem descobert que també es pot utilitzar aquest tipus de biomassa més residual per produir productes de valor afegit per la indústria", subratlla Puy, que també afegeix que un dels punts forts del projecte és l'aprofitament dels recursos autòctons que ens ofereixen els boscos del nostre entorn més pròxim".

Amb l'extracció de la matèria primera, el CTFC ja ha iniciat la segona part del projecte, centrada en la planta de biorefineria. Aquesta ha permès transformar la biomassa a partir d'un procés de piròlisi que consisteix a aplicar altes temperatures en una atmosfera limitada d’oxigen. Del procediment s'han extret una fracció líquida, de la qual es poden obtenir antioxidants, sucres i àcids per a la indústria química i farmacèutica; una fracció sòlida, amb la qual s'extreu carbonet per generar més energia o material fertilitzant; i una fracció gas que no surt a compte aprofitar-la.

Puy assegura que els productes resultants de la biomassa ja han despertat l'interès de diverses empreses del sector farmacèutic i químic. "La majoria consideren que treballar amb productes renovables aporta un valor afegit als consumidors", apunta. En aquesta línia, remarca la necessitat de buscar alternatives per aprofitar els recursos que són renovables i autòctons, com ara la biomassa forestal, "per tal de reduir la dependència dels combustibles fòssils, i impulsar un model econòmic més sostenible amb el medi i el nostre entorn".

De moment, el projecte ja ha permès produir antioxidants i fertilitzants a partir de diferents combinacions de biomassa forestal que poden convertir-se en elements útils per a la indústria química i farmacèutica. La idea dels impulsors de la iniciativa és que la biorefineria local serveixi com a precedent perquè les empreses impulsin aquest tipus de plantes modulars per produir productes químics i renovables, ja sigui a través de l'aprofitament de la biomassa forestal dels boscos o de les restes de podes en cooperatives agrícoles.

El projecte, amb una durada de quatre anys i amb cofinançament europeu, també té la col·laboració de la Generalitat, el CREAF, la UAB, l’empresa Energ-Bas i la Diputació de Barcelona. Puy conclou que és una suma d'esforços per presentar un model innovador de gestió forestal mediterrània. "L'aprofitament de la biomassa forestal és cabdal, tenint en compte que actualment del creixement anual dels boscos només s'aprofita entorn un 30%", lamenta la investigadora, posant de manifest la necessitat de millorar les estratègies de gestió forestal.

De l’extracció als boscos a l’anàlisi de laboratori

Els investigadors participants en el projecte s'encarreguen d'analitzar les fraccions extretes de la planta de biorefineria al laboratori amb l'objectiu de diferenciar els components i determinar els usos que poden tenir per a la indústria química i farmacèutica. Es tracta de l'última part d'un procés que comença amb l'extracció de biomassa i que culmina amb un treball minuciós per diferenciar les potencialitats de cada substància.

Carla Fuentes, tècnica del projecte, analitzant les mostres extretes de pi i alzina

Carla Fuentes, tècnica del projecte, analitzant les mostres extretes de pi i alzina / MIREIA ARSO

Al laboratori s'analitzen les tres fraccions que s'obtenen del procés de transformació de la biomassa. Per una banda, hi ha la fracció gas, que no surt a compte utilitzar-la, mentre que de la líquida se n'obtenen productes interessants per a la indústria química i farmacèutica. De la fracció sòlida s'aconsegueix carbonet per generar més energia o fertilitzant.

Així, el treball dels investigadors al laboratori consisteix a saber diferenciar els atributs de cada material. Carla Fuentes, una de les tècniques del projecte que es dedica a analitzar les diferents mostres extretes de les restes de pi i alzina, explica que en funció de la temperatura amb què hagin estat tractades les seves propietats varien. Destaca que les mostres que hagin estat sotmeses a una temperatura d'entorn els 300 graus es poden emprar com a fertilitzants, mentre que les que han estat a una temperatura superior als 400 graus poden servir com a biocombustibles.

Subscriu-te per seguir llegint