La Mancomunitat d’Aigües del Solsonès busca el consens per aprovar els nous estatuts

El debat sobre l’aportació econòmica i la representativitat dels municipis a l’ens condiciona el futur del document, que s’ha de votar als ajuntaments

Un ple de la Mancomunitat d'Aigües abans de la pandèmia

Un ple de la Mancomunitat d'Aigües abans de la pandèmia / ARXIU/ANDREA IZQUIERDO

Laura Serrat

Laura Serrat

La Mancomunitat d'Abastament d'Aigües del Solsonès (MAAS) treballa per buscar el consens necessari per fer efectius els nous estatuts. En la darrera sessió plenària, el document es va aprovar per majoria simple, però només tindrà validesa quan es voti en els diferents plens municipals. Aquest fet pot condicionar el seu futur, tenint en compte que Olius i Clariana de Cardener han votat en contra i Solsona s'ha abstingut per discrepàncies econòmiques i de representativitat, mentre que Riner i la Molsosa presenten desacords històrics amb l'actual govern de la MAAS.

Davant d'aquest escenari, el president de la Mancomunitat, Daniel Rovira, confia a acostar posicions amb aquests municipis per poder fer efectiva la renovació dels estatuts, que s'han d'ajustar a la normativa del règim local vigent. "La nostra prioritat és poder arribar a un acord amb totes les parts per culminar un procés que s'ha allargat gairebé tres anys", apunta. Durant aquest període, s'han anat definint i s'han discutit punts com l'aportació econòmica dels ajuntaments, que finalment seguirà tal com estava abans.

De fet, un dels principals punts de discordança entre els municipis és l'aportació econòmica, així com la representativitat dins de l'ens. En el cas de Solsona, l'Ajuntament s'ha abstingut perquè considera que la seva aportació ha de ser proporcional al servei que presta la MAAS en cada municipi, mentre que Olius reclama més ponderació de vot dins l'entitat, tenint en compte que reuneix a un nombre més elevat d'usuaris que altres poblacions. En canvi, Clariana de Cardener ha votat en contra perquè creu que sense Riner i la Molsosa serà difícil tirar endavant el procés.

El dubte recau en el posicionament de Riner i la Molsosa, dos membres de la Mancomunitat que no han assistit a cap ple durant el mandat actual per desacords històrics amb el govern de la MAAS. En el cas de Riner, el conflicte es va originar en l'inici de la legislatura, quan l'Ajuntament no va rebre cap notificació per ser convocat al ple, segons assegura el seu alcalde, Joan Solà. El batlle destaca, però, que ara la seva voluntat "és estudiar a fons els estatuts i és reunir-nos pròximament amb el govern de la MAAS per buscar un consens".

Pel que fa a la Molsosa, més enllà de la nul·la presència del seu representant en els plens, la MAAS va presentar un recurs contenciós administratiu reclamant un deute a l’Ajuntament. Amb tot, el seu alcalde, Marià Torra, que anys enrere també va ser president de l'ens proveïdor d'aigua, remarca que en els nous estatuts troba a faltar un codi ètic que serveixi com a base per definir les relacions entre els municipis. No obstant això, també es mostra predisposat a negociar per tirar endavant la renovació dels estatuts.

El nou document planteja deures, drets i obligacions per part de cada ajuntament més ajustats a l'escenari actual. En aquesta línia, un dels principals canvis és en el procés d'entrada de possibles nous membres. Fins ara, es necessitava la unanimitat de tots els membres de la MAAS, però amb els nous estatuts només es necessitarà una majoria absoluta.

Subscriu-te per seguir llegint