«L’escola ha d’ensenyar els infants a viure la mort com una part més de la vida»

Des del cel és el conte amb què Marta Vila (Solsona, 2000) vol ajudar els infants a afrontar i acompanyar el procés del dol. Es tracta d'un relat que connecta directament amb l'experiència que va tenir quan a catorze anys va haver d'afrontar la mort del pare. Amb un to poètic i amable, la solsonina ens explica una història sobre la vivència del dol, acompanyada per les il·lustracions de Marina Salcedo i Ariadna Perella, que es pot trobar a les llibreries de la ciutat.

D'on sorgeix la idea d'escriure un conte sobre el dol?

El dol és una experiència que forma part de la vida. Quan tenia catorze anys, vaig viure la mort del meu pare i em vaig adonar de la importància de tenir les eines necessàries per afrontar la pèrdua d'un ser estimat. Per això, vaig dedicar el treball de final del grau en Educació Primària a crear un conte sobre el dol, acompanyat de materials didàctics, perquè els infants puguin reflexionar sobre els seus sentiments i emocions i es puguin establir converses interessants a l'aula.

La mort continua sent un tema tabú i, més especialment, en la infància?

La mort continua sent el tema més tabú en la nostra societat. Normalment, les famílies i els mestres eviten parlar del tema, fet que provoca que els infants no ho puguin viure amb naturalitat. Aleshores, quan s'esdevé una mort, a banda de totes les emocions que ens afloren, no sabem com viure-la ni com ajudar-la a viure. Per tant, és important que a les escoles comptin amb els recursos necessaris per poder treballar el dol, sobretot quan es produeix una mort a l'escola o un infant perd algú molt proper.

Com pot ajudar la literatura a parlar sobre la mort i el dol?

Sempre he pensat que a través de les històries podem connectar més ràpidament amb les emocions. Partint d'aquest fet, vaig decidir escriure un conte en què apareix un nen, el Lluc, que afronta un procés de dol, i la Lluna, que des del cel intenta ajudar-lo. L'objectiu és que els infants puguin posar-se a la pell dels diferents personatges perquè són situacions que es trobaran al llarg de la vida. M'agradaria pensar en el conte com a punt de partida per treballar les pors, dubtes i inquietuds dels infants.

La història posa l'accent en la importància del suport social durant la vivència del dol.

El fet de poder-se refugiar amb el teu entorn més pròxim és fonamental per afrontar un procés de dol. En el meu cas, em va ajudar molt rebre el suport dels familiars i dels amics. Recordo que les persones més pròximes sovint no sabien com ajudar-me, però amb la seva simple presència ja em sentia millor. El més important és que es doni espai als sentiments i emocions relacionats amb la mort, que es validin i no s'intentin camuflar perquè això encara genera més dolor.

Una de les principals idees que remarca és la necessitat de canviar la mirada sobre la mort.

Els infants han d'entendre que la mort forma part de la vida i que existeixen moltes formes d'entendre-la, en funció de cada cultura. Per tant, el sentiment de dol també es pot experimentar de forma molt diferent en funció de com ens relacionem amb la mort. Hem d'intentar no amagar-la, sinó integrar-la en la nostra quotidianitat i pensar que acceptar la mort ens permet valorar més la vida. El meu desig és que el conte pugui servir com una eina útil a les escoles i que pugui ajudar als nens i nenes a afrontar la vida i la mort.

Subscriu-te per seguir llegint