«Cal millorar la participació dels ciutadans en la política local»

Pilar Viladrich (Solsona, 1979) es presenta per segona vegada a les eleccions municipals com a candidata d'Alternativa per Solsona-CUP. Formada en Dret a la Universitat Autònoma de Barcelona, ha exercit com a advocada i actualment treballa com a tècnica a l'administració local. La política ha estat present en la seva vida des de la infància, quan el seu pare la portava a veure el recompte de vots als col·legis electorals, fins a l'actualitat, en què dedica part del seu temps a treballar per la ciutat.

Com valora els darrers quatre anys a l'oposició?

La nostra capacitat d'influència ha estat menor del que ens hauria agradat. En general, ens hem sentit poc escoltats i valorats, sense que les nostres propostes tinguessin recorregut. La sensació que tenim és que el govern ha tapat forats, però sense tenir un pla sòlid al darrere. Per a nosaltres, els ha faltat aquesta coherència a l'hora d'entomar grans projectes, com el de la plaça del Camp, on s'ha desaprofitat l'oportunitat de replantejar l'espai, o la millora de l'accés al nou edifici de l'escola El Vinyet, on caldria prioritzar el pas dels vianants.

De fet, el seu partit advoca per una mobilitat més segura i sostenible. En què es tradueix aquest plantejament?

En el context de crisi climàtica, cal reduir l'ús dels vehicles motoritzats. En aquest sentit, considerem que cal prioritzar els accessos a peu en els entorns escolars o en les zones esportives, així com crear carrils bici que connectin el nucli urbà amb els polígons industrials. Per al nucli antic tenim una proposta molt clara, ja que pensem que s'ha de convertir en una zona exclusiva per als vianants, limitant la circulació només als vehicles autoritzats per càrrega i descàrrega o pels serveis d'emergències.

L'opció de tancar el pas de vehicles al nucli antic no convenç del tot als comerciants.

Nosaltres creiem que aquesta opció no els perjudicaria, més aviat el contrari. El nucli antic està format per carrers i voreres estretes, amb pocs espais per circular amb seguretat, de forma que veiem necessari fer desaparèixer els cotxes. A més, un nucli antic més segur convidaria més persones a passejar, fet que afavoriria les botigues. De fet, un dels nostres objectius és potenciar l'obertura de comerços al nucli antic subvencionant part del lloguer durant el primer any perquè sabem com és d'important comptar amb el comerç de proximitat.

Quina és la proposta de la CUP per millorar l'accés a l'habitatge a Solsona?

De la mateixa forma que en molts municipis, a Solsona tenim molt habitatge buit que no es lloga i moltes persones en cerca d'habitatge. Per abordar el problema, calen polítiques de debò. Nosaltres apostem per una ampliació del parc d'habitatge i per mantenir les ajudes per a la rehabilitació d'habitatges, condicionades a la incorporació dels pisos a la borsa de lloguer amb un preu màxim estipulat, fet que també ajuda a regular els preus del mercat. Alhora, plantegem apujar l'IBI als propietaris de pisos buits durant més de dos anys sense causa justificada.

Quina infraestructura veu necessària per a la ciutat?

La nostra proposta és crear un casal per als joves, un espai autogestionat on es puguin celebrar diferents activitats. El lloc ideal hauria estat l'antiga sucursal de la Caixa, que l'Ajuntament ha adquirit per habilitar-hi les noves oficines de la Policia Local. D'altra banda, també trobem a faltar el cinema, que no s'ha reobert d'ençà de la pandèmia. Cal que l'Ajuntament busqui una alternativa per garantir aquest servei, que és bàsic per generar una inquietud cultural entre les noves generacions.

De quina forma beneficiaria la població la municipalització de l'escola bressol que defensen en el programa?

Per ser el màxim de sobirans possible cal gestionar els serveis de manera directa. El govern s'omple la boca parlant dels beneficis de la gestió directa de l'aigua o dels serveis funeraris, però s'obliden d'altres temes importants com l'educació o la recollida de deixalles. El fet d'externalitzar el servei provoca una pèrdua de diners públics que es podrien invertir en la millora dels salaris dels professionals o en la qualitat dels mateixos serveis.

Pel que fa a la recollida de deixalles, com valora la implantació del porta a porta?

Feia vuit anys que la nostra formació demanava el porta a porta. Sens dubte, ha suposat una gran millora, tenint en compte que estem entorn el 77% del reciclatge. El que trobem a faltar, però, és que es faci un retorn a la ciutadania sobre els beneficis d'aquest canvi. Tots els partits defensen la participació ciutadana, però aquesta no acaba de funcionar. Més enllà de preguntar als ciutadans, cal fomentar una veritable participació ciutadana empoderant els consells municipals i treballant per generar aquesta corresponsabilitat en la gestió de la ciutat.

Subscriu-te per seguir llegint