Experts de Solsona apunten que la fusta morta és clau per a la biodiversitat del bosc

La fusta morta als boscos europeus, també als de Catalunya, és un factor poc rellevant pel risc d’incendi, però molt valuós pel manteniment de la biodiversitat, sobretot els troncs morts de grans dimensions. Aquesta és la principal conclusió d'un informe de síntesi encarregat per la Comissió Europea per assessorar en la gestió de la fusta morta als boscos europeus en què han participat experts del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), ubicat a Solsona, i del CREAF.

Pel que fa als ecosistemes mediterranis, l’informe alerta que hi ha molt poca fusta morta de dimensions rellevants en els nostres boscos, per la qual cosa no és un factor de risc d’incendi significatiu, en canvi, assenyala que caldria augmentar-ne la quantitat per millorar la biodiversitat i tenir boscos més sans i resilients. De fet, segons l’informe, els troncs més gruixuts poden fins i tot augmentar la humitat del sòl i poden arribar a dificultar la propagació del foc de superfície.

“A la nostra regió, en moments puntuals de sequera o plagues que facin augmentar la fusta morta al bosc, caldrà avaluar la possibilitat d’extreure aquella de petites dimensions que actua com a combustible fi i és més inflamable, però també conservar alguns dels trossos més grans, que són els més valuosos des d’un punt de vista de la biodiversitat i els menys problemàtics pel risc d’incendi”, explica un dels participants en l’informe i investigador del CREAF, Josep Maria Espelta.

L’informe diferencia la fusta morta gruixuda, poc inflamable i que crema lentament i que és clau per tenir boscos sans, de la fusta morta fina, branques i branquillons, poc rellevants per a la biodiversitat i que sí que podria tenir un paper més rellevant en la ignició i propagació d’incendis.

Protectora del bosc mediterrani

Els sistemes forestals de la conca mediterrània són pobres en nutrients i pateixen sequeres freqüents. En aquest marc, hi ha un ampli consens científic i tècnic que aposta per conservar part de la fusta morta al bosc per a mantenir els boscos en un bon estat de salut i fer-los més resistents al canvi climàtic. Per una banda, perquè la fusta morta és l’hàbitat de moltes espècies i, d’altra banda, perquè aporta humitat al sòl, permetent que prosperin moltes formes de vida i que no s’evapori tanta aigua.

El bosc mediterrani és un dels més propensos al risc d’incendi. La seva llarga història de gestió forestal ha fet que, avui en dia, hi hagi molt poca fusta morta de grans dimensions, fet que provoca que no es pugui considerar un factor de risc d’incendi significatiu, però sí un element poc favorable per conservar la biodiversitat. De fet, l’informe esmenta que el risc més important d’incendi dels boscos mediterranis l’està provocant l’augment de la continuïtat horitzontal i vertical de la nostra massa forestal, provocada per la disminució de la gestió forestal i la silvopastura durant molts anys.

“Aquesta situació actual de les masses forestals mediterrànies es pot veure alterada pels episodis creixents de plagues, sequera o tempestes. Són fenòmens que poden fer augmentar de manera puntual la presència de fusta morta al bosc. En aquests casos, cal valorar d’actuar per extreure la fusta morta, especialment la més prima”, recalca Espelta.

“Aquesta informació, com d’altres que s’estan generant en el marc de l’Observatori del patrimoni natural i la biodiversitat ens ha de permetre prendre les millors decisions a l’hora de planificar i gestionar els boscos de Catalunya, mirant de fer compatibles objectius com la protecció i foment de la biodiversitat, l’aprofitament sostenible dels recursos i la prevenció dels incendis forestals”, afegeix el director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural del Departament d’Acció Climàtica, Marc Vilahur.