«Sempre he estat fidel a la doble vocació que Déu m’ha donat»

Des de la seva primera missa fins a la seva darrera obra que veurà la llum. El poeta i mossèn Climent Forner repassa el seu viatge vital abans de deixar la rectoria de Viver i Serrateix i ser traslladat a la residència hospital Pere Màrtir de Solsona o a les Germanetes de Berga, una decisió que «hauré de prendre aquests dies».

Amb 96 anys, Forner s’estableix com el mossèn més gran de la diòcesi de Solsona. Un amant de la lectura i escriptura que l’han portat a viure envoltat de llibres, «m’agrada pensar que la meva vida es resumeix en llegir, escriure i estimar». Una tasca que, «encara ara, que les cames em fallen, intento mantenir», i és que el mossèn, acompanya a missa sempre que pot a Antoni Bonet, rector de Balsareny. «El primer diumenge de cada mes anem a Serrateix, el tercer a Viver, i si n’hi ha cinc, a Sant Joan de Montdarn».

El seu servei a l’Església, però, no ha estat l’únic que ha ocupat la vida del mossèn, «dono gràcies a Déu per aquesta doble vocació que m’ha donat, la religiosa i l’escriptora». Una experiència vital compartida que «m’han fet molt feliç, i amb la qual he intentat sempre fer tot el bé possible, fins i tot animant la cultura del país». La vida de Forner ha estat marcada per la comunió d’aquestes dues vocacions.

Els primers versos poètics els va escriure a casa, dedicant-li un poema al seu germà quan aquest celebrava la primera comunió. Uns versos, diu, «que van ser dels pocs que he escrit en castellà». També havia escrit a la seva mare, «una gran dona, molt sensible i que m’estimava molt». Un afecte mutu, ja que el mossèn revela que «si pogués escollir una mare, la tornaria a escollir, sens dubte».

La seva mare, diu Forner, també va ser clau perquè estudiés al Seminari de Solsona: «era una dona molt creient, soc capellà gràcies a la seva influència. Des del seminari solsoní va prosseguir la formació en ambdues de les seves vocacions. El seu coneixement de llatí, grec i hebreu «em van permetre traduir i adaptar, anys després, obres d’Ausiàs March o de Guillem de Berguedà».

A Solsona, a més, Forner va conèixer a Josep Pont i Gol. El seu mestre durant bona part dels dotze anys que el mossèn va passar a la capital del Solsonès, i que corregia algunes de les obres que començava a escriure. L’inici d’una llarga trajectòria que ha vist publicats més d’un centenar de llibres, una setantena dels quals de propis. La seva obra poètica es resumeix principalment amb tres volums: L’Ull de Taüll (1983), Liridunvau, Liridonvon (1989) i Carrer Major, 20 (1995). La darrera publicació ha estat Miralls i mirallets sagrats: versos circumstancials, un recull de textos de Forner seleccionats per Joan Toneu.

També va ser un dels primers directors del Full Diocesà que va publicar en català. Una meritòria tasca tenint en compte que el va dirigir durant trenta anys, els primers, en temps de dictadura.

El ministeri de Forner va començar el 1952. De fet, va ser ordenat el mes de maig d’aquell any juntament amb 800 capellans més al Congrés d’Eucaristia Internacional de Barcelona. El seu primer any com a sacerdot el va passar a Bellpuig, però ràpidament va ser traslladat a Tàrrega. A la capital de l’Urgell, però, tampoc s’hi va estar massa, a causa de «desavinences amb un altre mossèn». El seu següent destí va ser Castellar de n’Hug, on va passar tres anys. Després de la mediació d’Octavi Saltor, el bisbe Vicent Enrique i Tarancón el va destinar a Navàs. 31 anys després, i «amb la voluntat de tenir més temps» es va establir a Viver, on ha passat més de 34 anys.