Encendre la teva càmera, ofegar-te amb l’ajuda d’un objecte domèstic i esperar fins que la falta d’oxigen et porti al desmai. Filmar com un es talla la respiració i el xut d’adrenalina que obté en recuperar la consciència s’ha convertit en un repte viral. Aquest desafiament, conegut com a blackout challenge, existeix des del 2008 però s’ha popularitzat en els dos últims anys entre menors d’edat després de ser amplificat a TikTok, i portar a la mort almenys 20 nens i nenes, 15 de menys de 12 anys, segons dades recopilades per ‘Bloomberg Businessweek’. Tot i que no es tracta d’una tendència generalitzada, aquestes tragèdies inquieten els pares i la mateixa plataforma. Pot ser la xarxa social de moda un perill per als més petits?

En poc més de sis anys d’existència, TikTok s’ha convertit en una de les plataformes digitals més populars del món, i acumula més de 1.200 milions d’usuaris actius al mes i 317 milions de descàrregues en els primers sis mesos del 2022, segons dades d’Apptopia. La xarxa, propietat de la companyia xinesa ByteDance, s’ha convertit tot un fenomen social especialment entre els membres de la Generació Z. Tot i que TikTok no especifica quina edat tenen els seus usuaris, es calcula que un 43% de la seva audiència global té 24 anys o menys, segons Datareportal. Informes interns filtrats a ‘The New York Times’ van mostrar que el 2020 fins a un terç dels seus usuaris tenen menys de 14 anys. Tretze és l’edat mínima per tenir un compte.

Èxit entre els menors

Per què triomfa tant entre els petits? Part essencial de l’èxit de TikTok es deu al seu algoritme. Aquest identifica els vídeos que més temps retenen els usuaris enganxats a la pantalla i els recompensa mostrant-los a cada vegada més persones. Si el vídeo enganxa, podrà ser vist per milions de persones tot i que l’usuari que l’hagi fet tingui pocs seguidors. Així, es democratitza l’accés a la desitjada viralitat.

En aquest sistema, els desafiaments s’han convertit en un senyal d’identitat de la plataforma, un recurs a què també recorren les marques amb finalitats promocionals. Tot i que la majoria són divertits i inofensius, en els últims anys n’han sorgit d’altres de més extrems que van de posar el cap en una bossa de carbó a cremar-se la cara, llimar-se les dents o destrossar material a l’escola.

Sense consciència de risc

Aquests evidents perills poden colar-se en el mòbil dels menors sense que ho percebin com una amenaça. «El seu cervell és encara poc madur i no són capaços de discernir entre la realitat i la ficció, entre el que és moralment correcte i el que no», adverteix Agnès Brossa, psicòloga jurídica de família. «Amb un adult al costat, el debat sobre el que veuen els pot enriquir, però molts nens se senten sols i acaben enganxats a la pantalla».

«Junt amb un adult, el debat sobre el que veuen a TikTok els pot enriquir, però molts nens se senten sols i acaben enganxats a la pantalla».

Com a punta de llança de l’anomenada economia de l’atenció, les xarxes socials han accentuat la necessitat dels usuaris de fer coses per destacar, un fenomen que s’accentua en entorns escolars. «En la prepubertat i l’adolescència els grups d’amics tenen molt poder i els porta a buscar l’acceptació dels altres», assenyala la psicoterapeuta especialitzada en infància Maria Bilbao, que atribueix la possibilitat de caure en aquests reptes extrems a l’«experimentació i a absència de consciència de risc».

A Espanya, la llei fixa en 14 l’edat mínima amb la qual els menors poden tenir un compte propi sense la supervisió dels pares. TikTok la fixa en 13. Tanmateix, les expertes consultades assenyalen que aquest límit no és suficient. Mentir és una via habitual per no perdre’s el fenomen social de moda. «Amb tan sols 10 anys, els nens ja esquiven el control dels pares i s’obren comptes a TikTok», apunta Brossa, que assenyala que, per a ells, no veure aquest contingut pot portar-los a «quedar-se marginats al pati». Tot i que l’ús del mòbil es reguli a casa, els nens poden acabar veient aquests continguts de risc junt amb els amics.

Canvis forçats

La preocupació per l’impacte que TikTok pot tenir en els petits no és nova. L’octubre de l’any passat, TikTok va ser cridada a comparèixer per primera vegada davant el Congrés nord-americà per donar explicacions sobre l’impacte en la privacitat i la seguretat dels menors. A més del perill de certs reptes, la preocupació també gira entorn de la proliferació de continguts sobre trastorns alimentaris, autolesions o tota mena de notícies falses.

La pressió dels reguladors ha forçat la companyia a prendre certes mesures. La mort d’una nena de 10 anys a Itàlia mentre realitzava el repte de l’autoasfíxia va portar TikTok a eliminar 400.000 comptes que pertanyien a més petits de 13. Durant el segon trimestre d’aquest any, va eliminar gairebé 114 milions de vídeos i més de 20 milions de comptes per sota de l’edat permesa.

Al febrer, TikTok va anunciar un canvi de polítiques per identificar i restringir l’accés dels adolescents a certs continguts i per donar més poder de control als pares dels usuaris menors, restringint la recerca de certs continguts i controlant-ne el temps d’exposició. Des del 23 de novembre, només aquells amb 18 anys o més poden realitzar vídeos en directe en la plataforma, mentre que es permetran retransmissions restringides només per a més grans.

Consultada per EL PERIÓDICO, la companyia assegura que la seguretat no té una «línia de meta» i que continuarà treballant per millorar-la. Tanmateix, part de la seva responsabilitat es dirimirà als tribunals. I és que, entre les múltiples disputes legals que afronta TikTok, dues noves denúncies d’aquest estiu acusen directament la plataforma d’amplificar aquests perills. L’‘app’ ha bloquejat les recerques de reptes extrems, però les famílies de les víctimes al·leguen que els seus fills no van buscar els vídeos de l’asfíxia, sinó que van ser recomanats de forma personalitzada per l’algoritme i que, per tant, TikTok degué considerar-los «apropiats i adequats per a nens petits».