"Ves a fregar" i "normal que anem perdent, si hi ha una dona" són només alguns dels comentaris masclistes a què s'enfronten les dones mentre juguen a videojocs 'online' amb altres usuaris. Moltes 'gamers' decideixen silenciar els seus micròfons i fer servir sobrenoms neutres o masculins en jugar als 'e-sports' perquè els altres participants no les insultin durant les partides en línia en conèixer la seva identitat.

Segons una enquesta de l'empresa Lenovo del 2021, el 59% de les jugadores amaguen el seu gènere per evitar l'assetjament i la discriminació i el 77% han de bregar amb algun tipus de comportament no desitjat mentre juga, ja sigui que se'n qüestioni la competència (70%) o altres jugadors els diguin com han de jugar (65%). A més, el 44% de les dones s'han d'enfrontar a preguntes molestes sobre les relacions íntimes mentre estan connectades. "Això continua passant, però jo crec que ja hem callat prou i ens comença a donar igual el que diguin", confirma la 'gamer' Ana Oliveras.

Moltes dones decideixen abandonar la indústria després d'enfrontar-se a l'assetjament continuat. En conseqüència, es produeix una invisibilització de les seves aptituds com a jugadores, tant perquè decideixen deixar de jugar com perquè les que continuen fent-ho amaguen la seva identitat. D'aquesta manera, les 'gamers' acaben accedint a menys llocs professionals i de competició, tal com exposa l'Informe CIMA 2022, 'Estudi sobre els estereotips, rols i relacions de gènere: diagnòstic i solucions per promoure canvis en la indústria del videojoc '.

Insults que reben les dones en jugar als videojocs

Insults que reben les dones en jugar als videojocs GAMER 1

Ana Oliveras revela la seva identitat just quan entra a jugar. "Quan veuen que ets noia molta gent se'n va. Llavors ja t'estalvies un pesat que t'estarà insultant tota la partida. Però altres vegades estàs jugant, tens una mala partida i això ho relacionen amb el fet que ets dona i ets dolentíssima", manifesta. Per la seva banda, la jugadora i streamer Laurita Chicle (més de 58.000 seguidors a Twitch) s'ha trobat amb usuaris que li pregunten si és un nen o una noia en escoltar la seva veu i l'ataquen amb comentaris masclistes relacionats amb les tasques de la llar, com "torna a la cuina", o directament un menyspreable "per ser una noia ets bona".

Consum diferent

Les últimes dades asseguren que cada cop hi ha més paritat en el consum de videojocs entre homes (53%) i dones (47%). Tot i això, Maria-Jose Masanet, professora agregada a la Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals de la Universitat de Barcelona (UB), adverteix que pot ser una dada enganyosa, ja que els estudis reflecteixen el consum general de jocs, des de l'aplicació 'Candy Crush' del telèfon mòbil fins al 'Call of Duty' a la PlayStation. En el primer cas, la presència femenina està molt més estesa que al segon, on realment hi ha les desigualtats. El primer entraria dins de la categoria 'casual', on també es troben jocs de simulació com 'Los Sims' i l''Animal Crossing', i el segon dins del 'hardcore', on se situen altres com 'Valorant' i 'GTA'.

Segons l'estudi 'Riscos de la bretxa digital de gènere entre els i les adolescents', realitzat per la mateixa professora, en una escala de l'1 al 5, les noies van situar la freqüència en què jugaven a videojocs en un 2,5 de mitjana, mentre que els nois en un 4,1. Una diferència també present en l'afirmació "m'agrada jugar a videojocs amb els amics i les amigues en línia" (2,1 per a elles i 4,2 per a ells) i "quan anem a casa d'amics i amigues juguem a videojocs" (1,9 elles i 3,88 ells). "Són espais molt masculinitzats i per això hi ha molta violència i estereotips", argumenta la professora Masanet.

Nous espais de socialització

Anna Iñigo, investigadora en Informació i Comunicació a la UB, ha aprofundit en el concepte de 'manosfera' a través del projecte 'Transmedia Gender & LGBTI+ Literacy', on ha treballat amb adolescents i joves de la UB, l'institut Quatre Cantons, el AEI Raval i el COS Pedagògium de Sant Boi de Llobregat. La 'manosfera' fa referència a espais i cultures digitals diverses, com plataformes de vídeo, xarxes socials i videojocs, ocupats majoritàriament per homes joves, en què es despleguen discursos contra dones i persones del col·lectiu LGTBIQ+.

Segons la investigadora, els adolescents promouen aquests menyspreus a la xarxa mentre juguen en línia amb els amics. Al seu estudi, s'han trobat joves que, a través de Discord (una aplicació per conversar) i mentre estan connectats als videojocs, consumeixen pornografia, contingut que incita l'odi cap a les dones i vídeos de violacions múltiples a noies. "És un espai de socialització a través de la misogínia", explica. Una situació que, segons l'experta, també es promou a través dels continguts compartits per alguns 'youtubers' i 'streamers'.

Llocs masculinitzats

"Quan una noia se situa en aquest espai tan masculinitzat com una referent serà interpretada des de la lògica patriarcal i no la respectaran. Per més que sigui experta, no la prendran seriosament", apunta Iñigo. A més, la investigadora considera que les dones es troben amb moltes més barreres i solen estar sexualitzades: “Si ets sexy, perquè ets massa sexy, però si ets lletja i portes ulleres, perquè ets una 'pringada'. Des de la mirada patriarcal, tota dona sempre tindrà un focus de crítica només perquè és una noia".

"Des de la mirada patriarcal, tota dona sempre tindrà un focus de crítica només perquè és una noia". Anna Íñigo, investigadora

Durant la seva investigació, Iñigo va entrevistar un noi que, a l'hora de jugar amb els amics, utilitzava personatges femenins. En aquell moment, se sentia molt més exposat i tenia més interaccions violentes que quan jugava amb un avatar masculí, tant pels seus amics, que li feien comentaris sexualitzats, com per la resta d'usuaris, que intentaven lligar amb ell en pensar que era una noia. "És impossible que no hi hagi noies, gais i trans que juguin a videojocs. Estaran segurament en entorns més segurs, on no han de descobrir la seva identitat", considera l'experta. "Em costa veure que una noia entri en aquests espais de manera tranquil·la i segura", manifesta.

Poca presència femenina professional

En els darrers anys, hi ha hagut un augment de la presència femenina al món dels videojocs. Segons la streamer Laurita Chicle, a partir de la pandèmia del coronavirus les dones es van llançar al món dels videojocs i Twitch. Tot i això, la 'gamer' Ana Oliveras creu que "en l'àmbit competitiu és molt més difícil veure aquest creixement". "Valorant ha estat un joc que ha arrencat una comunitat femenina força gran, però molta d'aquesta comunitat encara no és professional", explica.

Les lligues d''e-sports' encara són una assignatura pendent. Actualment, hi ha les competicions generals i les femenines. "A les lligues generals no hi ha cap noia. No crec que sigui qüestió de nivell en concret, sinó d'oportunitat. Si tu tens 5.000 jugadores i 5 milions de jugadors homes, encara que elles tinguin el mateix nivell que un d'aquests nois, hi ha aquesta tendència a no fitxar-les", explica Oliveras. Per part seva, la investigadora Anna Iñigo considera que s'haurien d'establir quotes perquè les dones puguin trobar el seu lloc en aquests espais.

Manca de regulació

Encara falta una regulació que protegeixi les dones davant aquest tipus de comentaris. Encara que poden bloquejar i alertar dels usuaris violents, les 'gamers' demanen que hi hagi un registre a través del DNI que permeti descobrir qui hi ha darrere de cada nom a les xarxes. "Jo he viscut una situació d'assetjament durant dos anys d'un home que es feia diversos comptes perquè tampoc no havia de confirmar res més", relata Laura Chicle.

Això sí, les jugadores fan especial èmfasi que el que passa a la xarxa és un reflex de què passa al món actualment. "Sempre posen el focus al videojoc, com si per ser una cosa actual i moderna hauria d'estar ja tot funcionant correctament, sense problemes d'igualtat, però tots els xavals viuen en entorns on encara hi ha moltes mancances en aquests temes", remarca Oliveras. "És impossible que dins del joc aconsegueixis que passi una cosa que no està passant a la societat. El més bàsic és l'educació", conclou la 'gamer'.