Acabaran prohibint Google a les aules?

Cada vegada hi ha més dilemes envers l'educació i l'ús dels mòbils. Els centres escolars estan començant a prohibir aquest dispositiu dins el recinte escolar, almenys a primària. Tot i això, dins les aules, de moment, encara s'utilitzen ordinadors portàtils, un per cada alumne; i això, no és negatiu? Segons Dinamarca, Google no compleix amb la llei europea de privadesa, exposant als alumnes a certs continguts i dades que no haurien de poder-se rastrejar, entre altres. Així doncs, l'autoritat danesa de protecció de dades, Datatilsysnet, ha decidit començar a prendre mesures per resoldre-ho, plantejant-se, arribar a prohibir els serveis de Google a les aules. 

En un comunicat emès el passat dimecres 7 de febrer, el regulador danès va dictaminar que Google no té base legal per extreure i utilitzar "per als seus propis fins" les dades dels alumnes que fan les tasques escolars amb l'ordinador portàtil Chromebook i amb el servei d'aprenentatge Google Workplace for Education.

Fins ara, Google ha fet servir les dades dels estudiants per mesurar el rendiment i desenvolupar noves funcions —algunes basades en la intel·ligència artificial (IA)— per a la seva plataforma educativa, però també per al seu navegador Chrome i el seu sistema operatiu. La interpretació de Datatilsysnet és que aquest ús contravé la legislació perquè no garanteix la privadesa dels nens i les nenes. El regulador sí que permet l'ús de dades per a la prestació de serveis, la millora de la seva seguretat, facilitar la comunicació i complir les obligacions legals.

En la seva resolució, l'autoritat afirma que les ciutats daneses no van fer una feina prou exhaustiva per determinar el risc que suposen els productes de Google abans d'autoritzar-ne l'ús a les escoles locals. En conseqüència, ordena a un total de 53 municipis del país ajustar les pràctiques per deixar de transferir dades dels estudiants a Google o obtenir una base jurídica i garantir que la companyia s'abstingui d'aquest ús il·lícit.

Els ajuntaments tenen fins a l'1 de març per explicar com acataran la decisió. A partir de l'1 d'agost, es prohibiran completament els usos no autoritzats de les dades. Aquesta restricció no es tradueix directament en una prohibició dels Chromebooks, però sí que estableix importants límits. Google podria optar per canviar els mètodes per adaptar-se a la llei europea de protecció de dades. Si no ho fes, sí que es podria arribar a la progressiva eliminació d'aquests ordinadors de les escoles de Dinamarca.

L'autoritat danesa ha trigat quatre anys i mig a arribar a la conclusió. Va ser aleshores quan un pare i activista preocupat per la presència de Google a les escoles, Jesper Graugaard, va advertir el regulador que la companyia podia estar incorrent en un ús indegut de les dades dels menors, com així s'ha documentat.

I a Espanya?

Fa anys que els Chromebooks de Google s'utilitzen per les escoles d'Espanya. La seva implantació ha generat recels especialment entre els defensors dels drets digitals, que exigeixen a les autoritats apostar per alternatives públiques que no es lucrin amb les dades dels estudiants. "Escoles i instituts generen quantitat de continguts i no són amos del seu material", explica Simona Levi, fundadora de la plataforma activista Xnet. "La gestió d'aquestes dades pot deixar seqüeles".

El Periódico de Catalunya, del grup Prensa Ibérica, grup editorial de Regió7, ha contactat amb l'Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) per saber si hi ha alguna investigació en curs sobre l'ús de Google a les aules. L'any passat, el regulador espanyol ja va obrir un expedient sancionador a la conselleria d'Educació de Canàries per no incloure una avaluació d'impacte al conveni amb Google, fet que suposa una violació de la llei europea. Tot i això, diversos experts, entre ells els de Xnet, el van titllar d'insuficient.