Segur que heu sentit a parlar de la «dieta» del dejuni intermitent. Endinsem-nos en les seves característiques.
L’acció de dejunar consisteix en privar-se d’aliments i, en aquest cas, d’una manera fragmentada. La decisió de deixar de menjar durant un nombre determinat d’hores acostuma a ser amb l’objectiu de donar un descans al sistema digestiu, però de vegades també té com a finalitat fer una pèrdua de pes. Si es realitza per aquest últim motiu, una vegada més, s’ha d’insistir en fer un canvi d’hàbits alimentaris, ja que la forma d’alimentar-se no és la correcta.
Hi ha diferents dejunis intermitents a seguir. És la persona la qui ha de decidir quina és la que més s’adapta al seu dia a dia. El primer és el dejuni 12-12 i es caracteritza per estar 12 hores en dejuni i 12 hores on es pot fer un consum d’aliments. La segona opció és la 16-8 on s’ha de produir el dejuni durant 16 hores i només alimentar-se durant 8 hores. I, per últim, la de 24 hores, que consisteix en fer dejuni tot un dia sencer. Tot i així, segur que hi ha persones que segueixen un altre horari, ja que els seus requeriments i possibilitats són diferents.
Aquest tipus de «pauta alimentària» no té una característica de quins aliments es recomanen consumir i en quina quantitat, sinó en quina franja horària es poden menjar. Per tant, el concepte es podria entendre erròniament i fer un abús d’aliments rics en greixos saturats que a la llarga pot repercutir en la salut de la persona.
Explicat d’una manera planera, el nostre organisme, una vegada ingereix els aliments n’utilitza els nutrients energètics (els hidrats de carboni, les proteïnes i els greixos) per poder realitzar les funcions vitals i aquelles que requereixi l’organisme. La glucosa, la font principal d’energia del nostre organisme, s’anirà emmagatzemant en el fetge i en el múscul, donant lloc a un glucogen hepàtic i muscular. Però si n’hi ha més del compte, s’emmagatzemarà en forma de greix. Quan l’organisme es troba amb una baixa glucosa al torrent sanguini, la reserva hepàtica serà l’encarregada de mantenir uns nivells a partir del seu magatzem. Però una vegada aquest s’acabi, l’organisme haurà d’obtenir energia a partir del greix i de la proteïna emmagatzemada en el cos. S’obtindrà glucosa principalment pel cervell i s’obtindrà cossos cetònics com a font d’energia per a la resta d’òrgans. Això és el què passa en el moment que la persona deixa de consumir aliments, per decisió voluntària (o no).
Aquesta pràctica alimentària, potser sense haver-nos-en adonat, potser ja forma part del nostre dia a dia alimentari, però no oblidem que és imprescindible vetllar per una dieta variada, equilibrada i saludable durant les hores en les quals consumim aliments.
Georgina Bermúdez, Nutricionista i Dietista de la Clínica Universitària
