Chioggia: L'altra Venècia

Passa normalment desapercebuda per als milions de turistes que desembarquen a Venècia cada any, però Chioggia és una rèplica perfecta d’ella a grandària reduïda, situada a tan sols unes desenes de quilòmetres.

Molts creuen que no és més que un preciós i cridaner tipus de remolatxa, però Chioggia ens pot mostrar el costat més autèntic d’una ciutat que viu entre canals, al més pur estil de les poblacions de la llacuna de Venècia, sense la desvirtuació d’una llarga trajectòria d’afluència turística.

La petita Venècia

És normal que atribuïm el nom de Venècia a qualsevol població del món solcada per canals, intentant-la comparar amb la famosa ciutat de Vèneto, però si hi ha un lloc en el planeta que veritablement mereix ser comparada en sentit estricte amb ella, aquesta és Chioggia. No sols perquè ambdues comparteixen la mateixa llacuna i característiques, sinó perquè moltes vegades és impossible distingir a quina d’elles correspon una fotografia presa en un dels seus canals.

En efecte, Chioggia és anomenada habitualment, amb bastant criteri, «la petita Venècia». Situada a uns quants quilòmetres al sud de Venècia, en l’extrem sud de la llacuna del mateix nom, es tracta d’una ciutat travessada per canals que, en realitat, s’assenta sobre diversos illots.

El riu Brenta separa la superfície més gran de la resta de la península itàlica, deixant relativament aïllada a Chioggia, perquè en la pràctica els nombrosos ponts i diverses calçades asfaltades la comuniquen perfectament i han propiciat el desenvolupament del conjunt de la comuna, de la qual formen part més de 50.000 habitants –incloent Sottomarina–. Potser podem qüestionar-nos els motius pels quals visitar Chioggia, per molt que sigui una Venècia a grandària reduïda i estigui plena de bellesa, si a poca distància podem gaudir de la real. 

Pura naturalesa

Però la resposta la trobem precisament en la pròpia naturalesa tant de Chioggia com de Venècia i en l’evolució de totes dues en la llacuna. Mentre que aquesta última s’ha convertit en un formiguer de turistes al llarg de tot l’any, fins a tal punt que moltes vegades arribem a sentir que ha perdut la seva pròpia essència, Chioggia continua sent, a pesar que és freqüentada per un bon nombre de visitants, una ciutat de naturalesa pesquera que deixa notar aquesta característica des del primer moment en el qual creuem el principal pont des del continent.

No sols això, sinó que és sovint enaltida per la seva estructura urbana, adaptada perfectament a aquesta activitat amb un delineació en forma d’espina de peix. Chioggia respon a la seva pròpia essència i continua representant en l’actualitat la pesca en la seva fesomia, constituint a més un important port. Més enllà dels canals, les terres cultivables que pertanyen a la seva comuna es dediquen a l’agricultura, comptant a més amb una rellevant producció de roses, que és una dels senyals d’identitat de la població.

Mentrestant, el turisme, encara que gens menyspreable, no ocupa en la vida de la ciutat un paper protagonista, la qual cosa ens permet gaudir encara d’una població de característiques similars a Venècia, però amb la sort de conservar gran part de la seva essència i autenticitat.

Un lleó alat

La part més antiga de Chioggia és un preciós conjunt de canals i ponts vertebrats a partir del Corso del Popolo –una via que travessa el casc vell de costat a costat, des del pont de Vigo i el moll fins a la Porta de Santa María o de Garibaldi– i el canal de Vena –salvat per nou ponts–.

Els 74 carrers, que discorren de llarg a llarg dels canals principals, ens mostren un entramat urbà al més pur estil venecià –excepte per les nombroses arcades que trobem al nostre pas–, amb habitatges, cafeteries, palaus i esglésies de gran valor que ens permeten no trobar a faltar a la famosa Venècia, els habitants de la qual es refereixen al lleó alat de la columna del port de Chioggia com «el gat» per a marcar les diferències entre ambdues.