Serra de Grazalema: Cadis lluny del mar

Hi ha un Cadis que s’allunya de la mar esquitxada d’estels, dels arenals daurats, dels quiosquets de moda. Un Cadis que se submergeix, al contrari, a l’interior a través de camps encatifats de vinyes. Aquí, en aquest territori una mica més fresc que la costa, la calç traça una ruta de caserius immaculats, carreteres serpentejants i reminiscències d’Al-Andalus. Són els coneguts popularment com a pobles blancs, emmarcats per la naturalesa de la Serra de Grazalema. Aquest parc natural, que celebra ara 46 anys com a reserva de la Biosfera (la primera distinció d’aquest tipus que va atorgar la Unesco a Espanya) està dibuixat amb boscos de pinsaps (un avet que creix en paratges mediterranis) i muntanyes que presumeixen de registrar la major pluviositat del país.

Però el més característic són aquests entramats blancs, deliciosos nuclis de població que es fonen amb el paisatge i que, a més d’arquitectura típica, atresoren sabor andalús. Arcos de la Frontera és la porta d’entrada a aquesta ruta. Coronant la part alta d’un penyal, el poble més gran del conjunt exerceix de perfecte mirador. Recórrer-lo és un exercici a prova de glutis, perquè cap classe de spinning resulta més efectiva que la tasca de pujar i baixar les seves costes costerudes.

Però tot té una recompensa i, en aquest cas, és el gaudi d’una espectacular panoràmica: la de l’entramat impol·lut reposat sobre un penya-segat i coronat per l’Església de Sant Pere, la torre de la qual es retalla sobre els camps verds. Un bon lloc per a apreciar-lo és la terrassa del Parador, mentre et prens un cafè per a reposar forces.

Molt més diminut, Grazalema també mereix una visita. Perquè en aquest altre poble, que comparteix el seu nom amb la serra, es constata com l’ecològic ha arribat per a quedar-se. Prova d’això són les botiguetes d’embotits, formatges i iogurts, on tot està certificat com a productes de quilòmetre zero.

Ubrique, no obstant això, té un altre segell distintiu: el de la manufactura de la pell, un ofici lligat a la seva idiosincràsia des de temps immemorial. Expliquen que les seves confeccions, elaborades de manera artesanal, serveixen a prestigioses firmes com Dior, Loewe o Chanel. Més enllà de la marroquineria, de la qual es poden comprar bonics productes, aquesta localitat compta amb un fabulós barri antic que deixa escapar de les seves cases una rica aroma a olla.

Parades imprescindibles

En total, dinou pobles blancs conformen aquesta ruta per les entranyes d’aquesta província andalusa. I tots amb la seva personalitat i la seva incomparable bellesa personal. Es poden triar uns quants si no hi ha ocasió de visitar-los tots. Però el que no s’ha d’oblidar és Zahara de la Serra. Aquesta vila enfilada a una muntanya té el privilegi de reflectir-se sobre les aigües turqueses d’un embassament. Des de lluny, la visió resulta preciosa. Des de prop, molt interessant: patis, fonts, esglésies i un majestuós castell elevat sobre un promontori.

Altres opcions passen per Olvera (considerada com la capital del turisme rural 2021), envoltada de camps d’oliveres i amb la bonica estampa d’un castell morisc i una església neoclàssica. O ja avançant cap al sud, entre falgueres, llorers i ullastres, Medina Sidonia, que és un monument en si mateix; i Castellar de la Frontera, emplaçada a l’interior d’una fortalesa medieval.