Els estils de vida augmenten els tumors mamaris en joves

L’obesitat, el sedentarisme, ser mare tardana o no tenir fills són factors de risc per al desenvolupament d’aquesta patologia

Cáncer de mama

Cáncer de mama

Beatriz Pérez

El tumor mamari és el més freqüent en dones i la principal causa de mortalitat per càncer. «Els nous casos augmenten cada any, tot i que la incidència depèn de molts factors, com l’edat, la situació geogràfica, l’accés a atenció mèdica o l’existència de campanyes de cribratge», afirma Sonia Pernas, coordinadora de la Unitat de Càncer de Mama de l’Institut Català d’Oncologia (ICO).

«En pacients joves, de menys de 50 anys, està augmentant entorn de l’1% anualment», afegeix Pernas. Un estudi publicat el setembre passat a la revista BMJ Oncology ja apuntava que la incidència i les morts per càncers d’inici primerenc, en adolescents i adults joves, s’han incrementat substancialment arreu del món des de 1990.

Precisament per aquesta raó Catalunya incrementarà els cribratges de càncer de mama. Actualment es fan dels 50 als 70 anys, per la qual cosa ampliar les proves a dones d’entre 45 i 74 anys permetrà augmentar la detecció del tumor més freqüent en la dona. Per què creix el càncer de mama? No hi ha un únic factor, sinó «alguns», com explica l’oncòloga de l’ICO.

«Cada vegada tenim fills més tard, o no en tenim, hi ha més obesitat, més sedentarisme...», explica Pernas. La investigació oncològica apunta que l’embaràs prevé el càncer de mama si passa en edats primerenques, mentre que el no tenir fills incrementa el risc de patir-lo.

La prevalença més gran del càncer de mama es dona entre els 50 i els 74 anys, cosa que no vol dir que pacients més joves o grans «no tinguin també probabilitat de desenvolupar aquesta malaltia». De fet, l’envelliment és el factor de risc més important. Que les persones cada vegada visquin més també fa augmentar el risc de desenvolupar aquesta i altres patologies.

L’avaluació

L’estudi publicat l’any passat a BMJ Oncology avaluava si el càncer (en general, no només el de mama) és més freqüent en els joves d’ara que en els de fa 30 anys. Per a això, es va avaluar els canvis ocorreguts entre el 1990 i el 2019 en el diagnòstic d’adolescents i adults joves, que en aquest estudi es va definir com els diagnosticats entre els 14 i els 49 anys.

Per a això els investigadors van comparar les taxes d’incidència, anys de vida ajustats per discapacitat o DALYs (és a dir, la suma dels anys potencials de vida perduts, sumat als anys de vida amb malaltia) i la mortalitat de 29 càncers de diagnòstic en adolescents i adults joves a 204 països diferents. La informació es va extreure d’una base de dades global. La incidència de tumors recollits del 2019 va ser d’1,82 milions incloent tots els països, cosa que reflecteix el volum de dades d’aquesta base i aporta fiabilitat als resultats.

Les conclusions de l’estudi és que la incidència del càncer en joves està augmentant clarament des del 1990, així com els DALYs. La mortalitat per càncer, en canvi, tendeix a disminuir. Això permet generar les hipòtesis que canvis en els hàbits de vida o exposició a nous agents, més freqüents en els nostres dies que el 1990, puguin estar darrere d’aquest increment en la incidència. Per contra, l’altra hipòtesi és que els millors mètodes de diagnòstic i tractament permeten disminuir la mortalitat.