Fem Manresa aposta per expulsar els cotxes de la ciutat i diu que "cal valentia" per canviar la mobilitat actual

Defensa el 'model Pontevedra' i explica que no dona suport al pla de mobilitat perquè, entre d'altres, no inclou que els conductors de fora puguin deixar el cotxe i anar al centre amb transport públic

Avellaneda i Alegre en un moment de la xerrada, prevista a la plaça de la Pau de la Font dels Capellans, però s'ha acabat fent en un bar proper per la pluja

Avellaneda i Alegre en un moment de la xerrada, prevista a la plaça de la Pau de la Font dels Capellans, però s'ha acabat fent en un bar proper per la pluja / Oscar Bayona

"Superilles a Manresa?”. Amb aquesta pregunta, Fem Manresa ha celebrat aquest dijous la primera d'una sèrie de sis xerrades per debatre el model de ciutat pensant en les eleccions municipals del mes vinent. La d'avui s'ha centrat a parlar de la necessitat de buidar Manresa de cotxes. Roser Alegre, alcaldable de la candidatura, ha recalcat que en aquest tema "cal valentia" i que justament és la manca d'apostes valentes la que els va portar a anunciar que no donaran suport al nou pla de mobilitat de Manresa. Ha posat com a exemple que no contempla crear nodes intermodals en punts com la plaça de Prat de l Riba i el Congost per tal que els conductors que arriben de fora hi deixin el cotxe i vagin amb transport urbà al centre.

El 'model Pontevedra' ha tingut protagonisme en l'acte, on la resposta d'Alegre a la pregunta d'aquest diari sobre si la seva aposta passa per fer superilles a Manresa ha estat que tenen un ordre de prioritat molt clar: "primer les persones i, després, les bicis i vehicles de mobilitat personal, el transport públic i, finalment, el cotxe". "Treure cotxes és la conclusió". Superilles, sí, però adaptades al que és Manresa.

La trobada, que ha acabat amb les aportacions dels pocs assistents que hi han participat, l'ha obert Pau Avellaneda, especialitzat en geografia urbana i, especialment, en l’espai públic, la mobilitat activa i els col·lectius vulnerables a la mobilitat. Ha informat que, a Manresa, tal com recull el pla de mobilitat, el 36% dels viatges interns es fa en cotxe privat, que són a l'entorn de 66.000 viatges per dins de la ciutat al dia; i que, per anar a fora, aquest percentatge puja al 81%, que "és una bestiesa" i, en cas de l'àrea metropolitana de la ciutat, al 94%.

Avellaneda i Alegre en la primera xerrada del cicle organitzat per Fem Manresa de cara a les eleccions

Avellaneda i Alegre en la primera xerrada del cicle organitzat per Fem Manresa de cara a les eleccions / Oscar Bayona

Un model promogut fa anys

Ho ha explicat pel fet que fa anys que s'ha promogut un model basat en el vehicle privat i n'ha repassat les múltiples problemàtiques; des de l'increment de les malalties lligades a la contaminació que generen els cotxes a la reducció dels espais de trobada i de joc a les ciutats, amb tot el que això comporta. Ha posat l'exemple que, els anys 70, el 80% de la canalla de 7 a 10 anys anava a escola sola, era autònoma, mentre que, actualment, només hi van el 10% per la inseguretat que generen les ciutats sobreocupades pels cotxes.

També ha parlat del futur. De l'escassetat de petroli i de l'encariment dels cotxes, una realitat ben palpable hores d'ara, que farà que "la mobilitat estigui restringida a sectors amb alts nivells adquisitius". Davant d'un model de mobilitat que "la UE fa anys que diu que no és sostenible" ha plantejat l'alternativa de "ciutats més caminables i arbrades; amb bancs, amb mobiliari, papereres, botigues locals...". L'aposta pel transport públic, per la bicicleta, per no haver d'agafar el cotxe per anar a comprar. "Recuperem l'espai públic. Fem tot això a tot Manresa, que sigui agradable, que sigui per als vianants". Sempre, ha advertit, amb una "visió social". Una "ciutat de proximitat", amb tots els serveis necessaris a 15 minuts a peu de casa.

La importància d'explicar-ho

L'expert ha recalcat que, per fer superilles, no són necessàries inversions astronòmiques sinó que es pot resoldre amb elements de pintura, mobiliari urbà, protegint els entorns escolars i, sobretot, ha advertit, "gastant pasta en comunicació" per vendre-ho, per convèncer la gent. És, ha explicat, el que va fer l'Ajuntament de Pontevedra amb el lema "Fem ho bé i fem-ho saber". Ha afegit que a Catalunya també hi ha ciutats que s'estan adaptant a aquest model, com Cornellà, que el 2019 va rebre el premi a millor ciutat verda europea.

Alegre ha insistit que el que cal és "replantejar el model a nivell genèric", "treballar per limitar l'accés del cotxe a la ciutat" i s'ha preguntat què passaria si es fessin unes carreteres de Vic i de Cardona donant prioritat a les voreres per als vianants i limitant el trànsit rodat. Pel que fa als espais per estar, ha retret que a Manresa hi ha molt formigó, però que no s'hi pot jugar a pilota perquè s'ha donat un poder total a les terrasses.

La propera xerrada del cicle tindrà lloc el dijous 20 d’abril, per parlar d’educació i cohesió social. El cicle porta per títol “Com fer de Manresa una ciutat per viure-hi”, que recull el lema de campanya de Fem Manresa.

Subscriu-te per seguir llegint