El Govern català no es conforma amb el relleu al CNI i es personarà a l’Audiència

La Generalitat va deixar ahir clar que la destitució de la directora del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), Paz Esteban, no és «suficient» i, entre altres mesures, ha demanat per carta a la Moncloa desclassificar documents, a més que es personarà com a acusació particular a l’Audiència Nacional.

En roda de premsa a la Generalitat després de la reunió de l’Executiu català, la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, va advertir que «això no va de gestos» ni de «tallar caps», per la qual cosa el cessament d’Esteban «no ho resol tot, no tanca el tema i qui pensi així, s’equivoca. No n’hi ha prou» ni és «l’única resposta necessària al problema». De fet, va lamentar la falta d’explicacions ofertes per l’Executiu central sobre aquesta destitució: «Quins són els arguments que justifiquen el cessament? Per què se’n va ara o la fan marxar? És per haver permès que s’espiés 65 independentistes? O per no haver evitat l’espionatge al seu propi president? O perquè són massa ja les evidències que el CNI ha actuat sense cap tipus de control legal durant molt temps?». Per a la Generalitat, són necessàries explicacions «convincents i clares» per saber «qui va ordenar, qui va permetre i qui tenia coneixement» d’aquest espionatge a líders independentistes.

Però, tot i que al llarg de les últimes setmanes el Govern ha apuntat directament a la ministra de Defensa i la veia «incapacitada políticament per seguir», en paraules del propi president català el passat 27 d’abril, en aquesta ocasió Plaja va evitar posar «noms i cognoms» sobre qui ha d’assumir responsabilitats i si Robles ha de ser entre elles.

Reiterant que «no hi ha hagut cap canvi» en la postura del Govern, que segueix defensant que «qui tingui algun tipus de responsabilitat sobre això, ha d’anar-se’n», Plaja va argumentar que «el concepte de responsabilitats va més enllà de dimissions» i que també pot significar «donar totes les explicacions». Precisament, en aquesta línia, va anunciar que la consellera de Presidència, Laura Vilagrà, ha enviat una carta al ministre de Presidència, Félix Bolaños, detallant-li les accions aprovades per la Generalitat i reclamant-li «aclarir» l’espionatge, «depurar responsabilitats» i garantir que no es repeteixi aquest espionatge. Una missiva en la qual també es demana «la desclassificació de les presumptes autoritzacions judicials per intervenir les comunicacions del president català», com també accedir als contractes del CNI i altres agències estatals amb NSO Group o altres empreses que ofereixen sistemes com Pegasus o similars. La Generalitat, a més, es personarà com a acusació particular en les causes obertes en l’Audiència Nacional i en el jutjat d’Instrucció número 32 de Barcelona, per així «tenir accés a informació de primera mà» sobre el cas d’espionatge, davant l’»opacitat» del Govern. El que en cap cas «canvia la gravetat de l’assumpte» és la notícia que el telèfon mòbil del ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, també va ser infectat pel sistema Pegasus.

Respecte a la possible reunió entre els presidents Pedro Sánchez i Pere Aragonès, va explicar que no hi ha novetats sobre el tema ni data concreta, més enllà del «compromís que se celebri» una trobada que, per a Plaja, és «inajornable i urgent». «Fins quan la demoraran?», va preguntar-se.

D’altra banda, el Govern ha rebut l’informe de l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya sobre l’estat del pla de protecció a 500 alts càrrecs de la Generalitat, que contempla mesures d’acompanyament, formació, augment de la seguretat dels dispositius i comunicacions, per oferir un grau de protecció «adequat».